(Montalban, França, vers 1672 – València, 19 juliol 1759)
Militar. Duc de Caylus. Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V de Borbó a Itàlia. El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Inicià -per ordre de Felip V- la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat.
Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment.
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1672 – País Valencià, segle XVIII)
Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l’orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb.
Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1672 – València, 1739)
Eclesiàstic. Fou catedràtic a la universitat de València. Tingué fama pel seu saber i les seves virtuts.
És autor de diverses obres piadoses.
(València, segle XVII – 1672)
Noble. Tingué el títol d’almirall d’Aragó.
Fill seu fou el prelat franciscà Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor.
(comtat de Limerick, Irlanda, 7 setembre 1672 – 20 setembre 1761)
Militar i governador de Menorca (1748). A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre’s arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip (1756). Sotmés a consell de guerra fou absolt.
Com a governador deixà un bon record entre els menorquins.
(València, 20 juliol 1624 – 23 setembre 1672)
Predicador i teòleg. Fou catedràtic de filosofia i teòleg de gran competència. Era jutge ordinari de la Inquisició.
És remarcable el seu sermó titulat Ramellet del bateig del fill i fillol de València, Papostòlic sant Vicent Ferrer, que conté lloances significatives a la llengua del país.
(Barcelona, 1672 – segle XVIII)
Pintor. Es formà a París, on fou influït per l’art de Rigau. Introduí a Catalunya el retrat de nobles i de gran burgesos en figura clarament idealitzada, a l’estil del pintor esmentat.
És remarcable la seva Dama en Diana (1725), al Museu Nacional de Catalunya, i un retrat miniatura de Carles d’Àustria (1708), al Museu d’Història barceloní.
(Barcelona ?, vers 1672 – 1742 ?)
Pintor. Deixeble de Josep Vives des de l’any 1689.
Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana (1725), d’estil francès i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura -gènere en el qual hom sap que fou especialista- de l’arxiduc Carles d’Àustria (1708).
(Tarragona, 1620 – 1672)
Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d’honor de Felip IV.
Va deixar escrita una història eclesiàstica de l’arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1594 – Barcelona, 1672)
Religiós carmelità descalç.
Deixà manuscrita una notable Teología moral, en tres volums.
Dades dels Països Catalans 