Arxiu d'etiquetes: 1657

Vic i de Castellví, Dídac de

1 Resposta

(València, 1584 – Alzira, Ribera Alta, 1657)

Noble. Baró de Llaurí, Beniomer i Benioquer, cavaller d’Alcántara. Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara. Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó. Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella.

Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar (1619-32), publicat el 1921. Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales, del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars.

Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui havia estat mecenes, així com tots els seus papers.

Sanglada i Safortesa, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1657)

Teòleg lul·lista. Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan segle XVII.

Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640).

Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lul·liana, en llatí i castellà.

Costurer i Garriga, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1657 – Calataiud, Aragó, 1715)

Jesuïta erudit. Especialitzat en Ramon Llull, en defensà el culte i l’ortodòxia. Partidari de Felip V de Borbó, fou expulsat de Mallorca.

Els seus estudis tingueren una ressonància internacional, especialment entre els lul·listes alemanys. Es relacionà sobretot amb l’erudit Jean Battiste Sollier.

Català Mazarí

2 Respostes

(Perpinyà, 1657 – 1661)

Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazzarino i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.

Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà.

Després de la mort del cardenal Mazzarino, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català (Royal-Catalan). Posteriorment (1667) esdevingué el Reial Rosselló (Royal-Roussillon).

Cardona-Borja i de Sotomayor, Antoni de

3 Respostes

(València, 1657 – Viena, Àustria, 21 juliol 1724)

Eclesiàstic. Fill de l’almirall d’Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672. Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l’exèrcit, on arribà a capità. Més tard, entrà a l’orde franciscà, a Palència. Estudià a la universitat d’Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d’Índies.

Arquebisbe de València el 1609, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal. En esclatar la guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip V de Borbó i, quan el general Basset ocupà València (1705), es retirà al seu castell de Biar i després a Castella.

De tornada el 1708, s’oposà a la repressió filipista, en particular a la duta a terme per Melchor de Macanaz contra Xàtiva i els eclesiàstics valencians. El 1710, després de la ruptura entre Felip V i el papa, es mostrà partidari del rei-arxiduc Carles III i s’hagué d’exiliar.

Passà a Viena, a la cort imperial, on es troba amb altres familiars seus, i fou nomenat conseller àulic i, el 1714, president del Consell d’Espanya, que presidí fins a la seva mort.

Publicà Cartas pastorales i una Representación al Sumo Pontífice Clemente XI sobre la beatificación del V.P. Jerónimo Simó.

Borja i d’Armendia, Joan de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 1564 – Bogotà, Colòmbia, 1628)

Funcionari reial. Fill natural de Francesc de Borja i de Castro; es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia (1597).

Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada (1605), on lluità contra els indis pijaos, que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva. Més endavant deixà expedita la comunicació del riu Magdalena, autèntica artèria de la governació.

Entre els seus fills destacaren Francesc (Bogotà, 1609 – Trujillo, 1689) i Joan Pere de Borja i Miquel d’Heredia (València, 1602 – Ambato, Equador, 1657), governador de Popayán (1638-44).

Bendicho i Embite, Jaume

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 25 juliol 1585 – Alacant, després 1657)

Genealogista i ciutadà honrat d’Alacant. Al servei del duc de Gandia, fou batlle (1650) de les baronies de Murla, Orba i Laguar.

Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada.

Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent.

Basa, Josep -varis-

Deixa un comentari

Josep Basa  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l’administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.

Josep Basa  (Palma de Mallorca, 1657 – 1732)  Jurista. Segurament fill de l’anterior. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Fabre, Climent

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Barcelona, 1657)

Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat.

Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677).