Arxiu d'etiquetes: 1636

Vallguarnera -llinatge-

2 Respostes

Nom que adoptaren els membres del llinatge de Vallgornera que s’establiren a Sicília.

El primer que adoptà aquesta forma del nom fou Vidal de Vallguarnera i de Sort  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1480)  Fill de Francesc (I) de Vallgornera i de Castellbell, del qual heretà les baronies d’Asaro i Caropipi. Fou el primer membre de la línia siciliana dels comtes d’Asaro, prínceps de Vallgornera. Fou l’avi de:

Jaume de Vallguarnera i de Centelles (Sicília, Itàlia, segle XV)  Bisbe de Malta (1495). Era germà de:

Joan de Vallguarnera i de Centelles  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Fou el cinquè baró d’Asaro i Caropipi, president del Regne de Sicília i capità general de la cavalleria del rei Ferran II el Catòlic. El seu besnét fou:

Joan Jeroni de Vallguarnera i de Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fou creat comte d’Asaro el 1543. El seu nèt-cinquè fou:

Francesc de Vallguarnera i del Carretto  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1636)  Setè comte d’Asaro. Fou creat príncep de Valguarnera el 1626. Fou pare d’Octavi i de Vidal de Vallguarnera i Lanza di Trabia, i de:

Francesc de Vallguarnera i Arrighetti (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1705)  Cavaller de Sant Jaume. El 1651 es casà amb Antonia Griffeo, princesa de Gangi i baronessa de Regiovanni. Llur nét fou:

Francesc Xavier de Vallguarnera i de Gravina (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1739)  Heretà a més dels títols del pare, el principat de Gravina, que havia estat concedit el 1644 a la seva mare, i fou virrei de Sardenya, ambaixador a Madrid i gran camarlenc del rei sard Carles Manuel III. La seva besnéta fou:

Àgata de Vallguarnera i La Grua (Sicília, Itàlia, segle XIX – 1864)  Vuitena princesa de Valguarnera, Gravina i Gangi i comtessa d’Asaro. Es casà amb Giuseppe Alliata e di Montcada, príncep de Villafranca. Amb ella s’extingí la línia siciliana dels comtes d’Asaro.

Rafal, marquesat de

2 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs, senyor de Rafal (Baix Segura), de la Pobla de Rocamora i de Benferri.

Passà als Fernández de Heredia. A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de la Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789. Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena.

El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d’El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión (1706) (Madrid, 1910).

Boix i Moliner, Miquel Marcel·lí

Deixa un comentari

(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 18 juny 1636 – Madrid, 1722)

Metge cirurgià. Catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalà, fundador de l’Acadèmia de Sevilla i metge honorari de cambra del rei Felip V de Borbó.

Contrari a l’ús de les sagnies i de l’abús de certs medicaments, donà una nova orientació a la cirurgia que no va ser gaire ben rebuda pels seus col·legues.

Publicà les obres Hippocrates defendido (1711) i Hippocrates aclarado (1716), on exposava i defensava la seva teoria.

Bodí i Queralt, Miquel Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1582/83 – Villena, Alt Vinalopó, 1636)

Escriptor. Conegut també com a Miquel Joan Vimbodí. Fou secretari del cardenal Agustí Spinola.

Escriví en llatí diverses obres de caràcter religiós i erudit, i deixà inèdites Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus (perduda) i Flos sanctorum valentinorum.

Aparici, Joan

Deixa un comentari

(Ènguera, Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)

Teòleg i científic. Professà a l’orde mercenari el 1652. Ocupa diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana.

A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi.

Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València.

Ferrer, Joan -varis-

Deixa un comentari

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Serví a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. El 1495 obtingué bons èxits contra vaixells francesos, en aigües de Nàpols.

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Mestre de tapissos. El 1561 féu els vint grans tapissos dels goigs de la Mare de Déu, per a la seu de Girona.

Joan Ferrer  (Tremp, Pallars Jussà, segle XVI – Barcelona, 1636)  Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1574. Amb el pseudònim de Fructuós Bisbe Vidal deixà escrits un Memorial de algunos tratados espirituales i una Oración de Felipe III rey de España.

Joan Ferrer  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Cantant. Ha col·laborat amb el cor Al·leluia i amb l’agrupació Ars Musicae. S’ha destacat en recitals de lieder i com a solista, en festivals celebrats a Barcelona.