(Fraga, Baix Cinca, 1570 – Sardenya, Itàlia, 1626)
Jurista. Va estudiar dret a l’Estudi General de Lleida.
Fou autor de treballs jurídics notables i assessor jurídic del justícia d’Aragó.
Amador, Baltasar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1626
Albalat, comtat d’
(País Valencià, segle XVII – )
(o d’Albalat dels Sorells) Jurisdicció senyorial, creada el 1626. Comprenia la vila d’Albalat dels Sorells.
La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats. El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491.
El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500. el besnét d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès.
Llevant, Companyia de -1626-
(Madrid, 1626)
Empresa comercial. Creada sota la inspiració del comte-duc d’Olivares, amb la intenció d’atreure els catalans a cooperar amb els seus plans polítics a canvi d’avantatges de tipus econòmic.
Un dels objectius de la Companyia era potenciar el comerç català amb Itàlia i el Mediterrani oriental. Malgrat que els comerciants catalans no s’hi interessaren gaire, la Llotja de Barcelona acceptà d’enviar dos representants a Madrid.
El projecte, però, no prosperà.
Castellflorit, comtat de
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit, el 1626 al ric-home Martí de Torrelles-Bardaixí òlim Fernàndez de Heredia i de Luna.
Passà als ducs d’Híxar i de Lécera.
Cardona-Fernández de Córdoba y Pimentel, Francisco de
(Madrid, 1626 – 1688)
Comte de Palamós. baró de Bellpuig, duc de Somma, de Sessa i de Baena i gran almirall de Nàpols.
Fou lloctinent general de Catalunya (1669-73), durant el seu govern hom inicià la construcció del baluard del portal de l’Àngel. Adoptà una actitud contemporitzadora en els petits conflictes sorgits a causa dels privilegis de la ciutat.
Llupià i de Ballaró, Manuel de
(Perpinyà, 1626 – Barcelona, 1708)
Polític i militar; vice-governador de Catalunya. Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera.
Després de la caiguda de Vilafranca de Conflent (1632), emigrà a Barcelona. Els seus béns foren lliurats al marquès d’Aguilar.
Participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674).
Fou el pare de Joan i de Josep de Llupià i d’Agulló-Pinós.
Josep de la Concepció
(Valls, Alt Camp, 1626 – Nules, Plana Baixa, 12 febrer 1690)
Arquitecte i religiós, de nom real Josep Ferrer, i conegut amb el sobrenom d’El Tracista. Ordenat carmelità, a Mataró, a 25 anys.
Convertí l’Hala dels Draps de Barcelona en Palau del Virrei (1663), edifici ja desaparegut que donà nom al pla de Palau.
Traçà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1670), que tingué una notable influència, el temple parroquial de Tàrrega (1672), les capelles de la Concepció de la seu de Tarragona (1673) i del Santíssim a Sant Pere de Reus (1694-96), la capella de Sant Oleguer a la seu de Barcelona (1676). Una de les seves obres principals fou l’església dels Josepets de Gràcia.
Féu diversos projectes a Vic, entre els quals els de la catedral nova (1679) -que no es dugueren a terme-, el convent de Sant Jeroni, la casa de la ciutat, el palau episcopal (1675) i el convent de carmelitans. Treballà també a Torelló, la Selva del Camp, Balaguer i Tortosa.
Cridat a Madrid a 63 anys, molt probablement hi traçà el temple de San José, que no fou començat -amb modificacions- fins anys més tard.
Malgrat pertànyer al moment barroc, la seva obra segueix els cànons vitruvians i s’apropa a solucions barroques només en certs elements no estructurals. Cal remarcat, tret insòlit en l’època, la seva escrupolositat a restaurar obres gòtiques.
Figuerola, Ramon de
(Catalunya, 1626 – Trinitat, Amèrica, 1699)
Missioner caputxí. Ingressà a l’orde el 1653.
El 1680 es traslladà a les missions de Cumanà i Veneçuela. Enviat a Santa Fe de Bogotà per resoldre greus diferències entre les autoritats civils i les eclesiàstiques, les seves gestions reeixiren plenament.
Féu un gran viatge d’anada i tornada seguint el curs de l’Orinoco. Tingué un gran prestigi.
Fou assassinat en una revolta dels indis, a l’illa de Trinitat, amb altres dos companys.
Descatllar i de Sarriera, Narcís
(Catalunya, vers 1626 – Barcelona, 1707)
Noble. Senyor de Catllà, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697.
Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei-arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra; el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà.
Aragó y Fernández de Córdoba, Pascual de
(Mataró, Maresme, 11 abril 1626 – Madrid, 28 setembre 1677)
Cardenal i virrei de Nàpols (1664-66). Fill d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.
Inquisidor general d’Espanya (1665) i arquebisbe de Toledo (1666). El 1653 fou regent de Catalunya al consell d’Aragó.
Com a virrei de Nàpols (1664-66), bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello.
Dades dels Països Catalans 