(Palma de Mallorca, 18 juny 1619 – Catarubén, Veneçuela, 7 octubre 1684)
Jesuïta i missioner. Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma de Mallorca i la missió de l’Orinoco a Nova Granada (1678).
Fou autor de Razones para convencer al pecador, Casos raros de la confesión (1670), etc. El seu llibre Prophecias del P. Ignasi Fiol, amb profecies per al període 1668-1770, fou prohibit per la Inquisició el 1706.
Morí martiritzat pels caribs.
(València, gener 1560 – 20 febrer 1619)
Historiador i eclesiàstic. Es doctorà en teologia a la Universitat de València. Fou rector de la parròquia de Sant Esteve (1597) i predicador de la ciutat de València (1606).
Escriví Las Décadas de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-11), conreà també la poesia, i publicà dos tractats teològics i una compilació dels decrets sinodals de València des del 1548.
Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns.
(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Palerm, Sicília, 12 agost 1619)
Lloctinent de Sardenya (1595-1604), segon comte d’Elda. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Ildefons.
Féu nombrosos viatges a la Península Ibèrica: foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall.
El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller (no inaugurada, però, fins el 1626).
(Jaca, Aragó, 1619 – València, 1693)
Historiador i teòleg jesuïta. Professor de teologia a Salamanca. Escriví alguns tractats teològics i estudis històrics.
Són notables una història de Sant Joan de la Penya i, sobretot Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II el Catòlic, obres encara útils.
(Catalunya, segle XVI)
Senyor de Maçanet. Nét de Berenguer de Foixà i de Bordils. Es casà amb la seva cosina Dionisa de Vilanova, senyora de Castellet de Cornet. Es distingí en les guerres de l’emperador Carles I de Catalunya.
Fou el pare de:
Hug de Foixà i de Vilanova (Catalunya, segle XVI – 1589) Senyor de Maçanet i de Castellet de Cornet. Morí sense descendència, i heretà el seu germà Octavi.
Octavi de Foixà i de Vilanova (Catalunya, segle XVI) Abat de Sant Cugat del Vallès. Heretà del seu germà Hug les senyories de Maçanet i de Castellet de Cornet. Fou fill natural seu:
Lluís de Foixà (Catalunya, segle XVI – 1619) Fou legitimat (1599) i obtingué la successió i les senyories de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Féu testament el 1619. Del seu matrimoni amb Anna de Comelles deixà dos fills i successors: Lluís i Ignasi de Foixà i de Comelles.
(Nyer, Conflent, 1619 – Barcelona, 5 maig 1659)
Militar. Senyor de la baronia de Nyer i de Montferrer. Hereu i nét de Tomàs de Banyuls i de Llupià.
Lluità contra els castellans en la guerra dels Segadors (1640), i el 1643 fou nomenat pels francesos governador del Rosselló i la Cerdanya.
Tanmateix, el caràcter de la dominació francesa el portà a dirigir una insurrecció fracassada (1653) i hagué de refugiar-se al Principat.
(Barcelona, 1619 – Madrid, 27 març 1676)
Militar i administrador. Vuitè duc d’Alburquerque.
Capità general de les galeres d’Espanya, durant la guerra dels Segadors fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils (1650).
Virrei de Nova Espanya (1653-60) i després fou virrei de Sicília (1667-70).
(Catalunya, segle XVI – Santes Creus ?, Alt Camp, 1619)
Darrer abat perpetu de Santes Creus (1608-19).
S’oposà a la decisió reial d’imposar la Congregació del Císter als monestirs catalans. Per la seva actitud fou empresonat.
Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la Congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma. El resultat fou negatiu.
Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III.
Dades dels Països Catalans 