Arxiu d'etiquetes: 1616

Roio, Pere

(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVI – País Valencià, després 1616)

Cronista. Beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de Sant Miquel d’Ontinyent.

Descriví alguns dels esdeveniments del seu temps, com l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 (en català), el trasllat del cos del vicecanceller Dídac Covarrubias des de Madrid, l’expulsió dels moriscs el 1609, l’entrada a València de l’arquebisbe Aliaga el 1612 i el terratrèmol d’Ontinyent del 1615, totes aquestes relacions en castellà.

Garcia, Vicent Blai

(València, 1551 – 1616)

Professor universitari. Catedràtic de poesia a la Universitat de València. El 1589 es traslladà a Roma, on ocupà una càtedra de retòrica, i féu de preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza.

Novament a València, hi ensenyà oratòria (1594), i el 1603 ocupà la càtedra de retòrica en morir Pere Joan Nunyes.

Va escriure Versos (1585), dedicat a Felip II, una comèdia, diversos tractats de retòrica, elogis i panegírics, Diálogos de prosodia (1587), Orationes Romanae (1603) i un tractat d’ortografia, en castellà (1608).

Centelles, Antoni Joan de

(València, 1616 – Madrid, 1681)

Noble i jurista. Estudià dret a la universitat de Salamanca, on després hi ensenyà. Fou jutge i regent de la Reial Audiència de València, i ocupà alts càrrecs.

Enviat a Itàlia, hi assumí diverses missions de responsabilitat. Fou canceller de Milà i fiscal del tribunal suprem. El 1661 rebé el títol de marquès de Centelles.

És autor de diversos escrits de tema històric i jurídic.

Binimelis i Garcia, Joan

(Manacor, Mallorca, 1538 – Palma de Mallorca, 12 gener 1616)

Historiador i cronista. Matemàtic i astrònom, va cursar la carrera de medicina a València, on fou deixeble de Lluís Collado; estudià també a Roma, i el 1568, ordenat sacerdot. El 1578 obtingué un benefici a la catedral. Va ser rector de Marratxí (1583-88) i va recòrrer de cap a cap les illes de Mallorca, Menorca i Cabrera per fer-ne estudis topogràfics. Inventà alguns instruments astronòmics.

Escriví algunes obres de teologia, medicina i matemàtiques en català, en castellà i en llatí, totes inèdites o perdudes, llevat de la seva Història general del Regne de Mallorca (1593-1601), que comprèn des de l’origen del món fins a la guerra de les Germanies, gràcies a la qual va ser el primer cronista del Regne de Mallorca.

Adreçà el primer dels set llibres que la componen als jurats de Mallorca (1593), i enllestí el darrer el 1601. Tenen valor especialment les descripcions dels pobles de Mallorca i de les lluites de les Germanies.

Alcanalí i Mosquera, baronia d’

(Marina Alta, segle XVII)

Jurisdicció senyorial, creada el 1616. Comprenia els llocs d’Alcalalí i de Mosquera.

Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs

(València, 1616 – segle XVII)

Institució. Creada per Guillem de Castro, com a intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns.

Dissolta al cap d’un temps, fou reconstituïda el 1698.

Bals, Josep

(Catalunya ?, segle XVI – Barcelona, 1616)

Historiador i monjo. del monestir de la Vall d’Hebron.

Ordenà l’arxiu de la seva comunitat i hi recollí notes per a diversos treballs d’investigació.

Cervelló i de Centelles, Joan

(Catalunya, segle XVI – Orpesa, Plana Alta, 1551)

Militar. Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada (1524). Prengué part en la batalla de Pavia (1525) i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants (1526). L’any següent lluità contra la invasió francesa del Milanesat. Carles I l’armà cavaller a Màntua (1530).

Retirat a Orpesa, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de baró d’Orpesa.

Fou l’avi de Laura de Cervelló i Llançol de Romaní   (País Valencià, segle XVI – 1616)   Baronessa d’Orpesa. Darrera membre de la branca valenciana d’Orpesa. Aportà l’herència als descendents del seu matrimoni amb Gaspar Mercader, baró de Bunyol, els quals es cognomenaren Cervelló i el 1649 foren creats comtes de Cervelló, nom que fou donat a les terres de la baronia d’Orpesa.

Bournonville, Alexandre de

(Brussel·les, Bèlgica, 5 gener 1616 – Pamplona, Navarra, 20 agost 1690)

Príncep de Bournonville (1658). Militar i polític. El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp.

Residí a Sicília (1677) i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya (1678-84), durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, que ell aprofità per a construir fortificacions.

Esclatada novament la guerra (1684), resistí el setge de Girona posat per les tropes franceses.

Barbeta -bandoler-

(Itàlia, segle XVI – Barcelona, 1616)

Bandoler. Cap de la banda que féu el robatori més gran de moneda del rei, a la Segarra.

Fugí als Estats pontificis, on va ser capturat i tornat a Barcelona, on fou executat.