(Barcelona, segle XVI – Ripoll, Ripollès, 1616)
Nobiliarista i eclesiàstic. Fou governador eclesiàstic del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1584-95) i, posteriorment, abat dels monestirs de Sant Salvador de Breda i de Santa Maria de Ripoll (1615-16), on fundà una infermeria.
Amic del cronista Jeroni Pujades, va escriure Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España (1591) i Historia del monasterio de San Benito de Sahagún.
(Catalunya, segle XVI – Orpesa, Plana Alta, 1551)
Militar. Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.
Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada (1524). Prengué part en la batalla de Pavia (1525) i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants (1526). L’any següent lluità contra la invasió francesa del Milanesat. Carles I l’armà cavaller a Màntua (1530).
Retirat a Orpesa, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de baró d’Orpesa.
Fou l’avi de Laura de Cervelló i Llançol de Romaní (País Valencià, segle XVI – 1616) Baronessa d’Orpesa. Darrera membre de la branca valenciana d’Orpesa. Aportà l’herència als descendents del seu matrimoni amb Gaspar Mercader, baró de Bunyol, els quals es cognomenaren Cervelló i el 1649 foren creats comtes de Cervelló, nom que fou donat a les terres de la baronia d’Orpesa.
(Brussel·les, Bèlgica, 5 gener 1616 – Pamplona, Navarra, 20 agost 1690)
Príncep de Bournonville (1658). Militar i polític. El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp.
Residí a Sicília (1677) i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya (1678-84), durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, que ell aprofità per a construir fortificacions.
Esclatada novament la guerra (1684), resistí el setge de Girona posat per les tropes franceses.
(Itàlia, segle XVI – Barcelona, 1616)
Bandoler. Cap de la banda que féu el robatori més gran de moneda del rei, a la Segarra.
Fugí als Estats pontificis, on va ser capturat i tornat a Barcelona, on fou executat.
(Lucena, Andalusia, 1616 – Madrid, 7 octubre 1650)
Noble i eclesiàstic. Fill d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba. Era cavaller de l’orde d’Alcántara.
Al començament de la guerra dels Segadors (1640) es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objecte d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang; secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid ì Barcelona. Tanmateix, fou empresonat (1641), juntament amb el seu germà Pedro Antonio, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid.
El 1642 passà a Madrid i col·laborà, des d’aleshores, activament, en la campanya de l’exèrcit castellà contra Catalunya; el mateix any fou nomenat general de les galeres armades a València per a reforçar l’armada de Felip IV i, el 1644, acompanyà el rei a Lleida, després de la retirada de l’exèrcit francès.
El 1647 fou creat cardenal diaca per Innocenci X.
Dades dels Països Catalans 