Arxiu d'etiquetes: 1588

Sanxes-Coello i de Moia, Alfons

Deixa un comentari

(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 1531 – Madrid, 8 agost 1588)

Pintor. Residí durant la seva joventut a Portugal, motiu pel qual sovint ha estat considerat portuguès. Consta que es va formar a Flandes, al costat d’Antoon Mor van Dashorts, bé que va rebre una gran influència directa de l’art de Tiziano.

Tot prescindint del detallisme nòrdic assoleix una tècnica més lliure i, tot i que segueix durant molt de temps fidel a les fórmules de Mor, aconsegueix notes coloristes venecianes, i fa una pintura més lluminosa i menys freda.

Fou pintor de cambra de Felip II. Sobresortí especialment com a retratista, però també va fer pintura religiosa: Esposalles de santa Caterina (1578), Sant Sebastià (1582), Sant Vicenç i Sant Jordi.

En el retrat va pintar amb gran sentit psicològic, cal esmentar-ne, com a més importants. Felip II (1575), Infant don Carles (1579), Infanta Isabel Clara Eugènia (1579), Infanta Caterina Miquela, Isabel de Valois (1560), etc.

Sabata de Calataiud i Ximénez de Lamberri, Eiximèn Peres

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – vers 1444)

Cambrer del rei Martí I l’Humà. Iniciador de la branca dels comtes de Real. Comprà al seu cosí germà Alfons de Calataiud i Gómez de Loaysa, els llocs de Real de Montroi i Montserrat d’Alcalà. El seu cinquè nét fou:

Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut (País Valencià, segle XVI – 1588)  Senyor de Real i de Montserrat. Heretà del seu avi matern la senyoria de Beniatjar, fou governador d’Alacant i Oriola i pare de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars.

Beltran i Peris, Miquel

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1588 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1642)

Prelat. Fou capellà d’honor del rei Felip III (1613), i més tard prior de Sant Joan de Borriana.

L’any 1638 fou nomenat bisbe de Càller.

Bardaixí -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau de Bardaixí  (Aragó, segle XIV)  Comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa (1364). Defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella.

Arnau de Bardaixí  (Aragó, ?, segle XIV – segle XV)  Noble. Participà al Parlament aragonès d’Alcanyís, durant l’interregne. Pel febrer de 1412, era un dels representants que, reunits amb els de Catalunya, fixaren les condicions d’elecció del nou monarca que calia designar.

Balasc de Bardaixí  (Ribagorça, segle XIV)  Segurament oncle de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Ramastué, Benavent i Calladrons.

Bernat de Bardaixí  (Ribagorça, segle XIV)  Oncle probablement de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Bellestar. Descendent seu fou el jurista Joan de Bardaixí i Almenara.

Francesc Joan Bardaixí  (València, segle XVI)  Catedràtic de gramàtica a la universitat de València. Autor de De conscribendis epistolis (1564) i de Syntaxis latina (1566).

Joan de Bardaixí  (Ribagorça, segle XVI – vers 1588)  Descendent de Balasc de Bardaixí. Fou un dels capitosts del partit del comtes de Ribagorça en la revolta del comtat des del 1580.

Pere de Bardaixí  (Aragó, segle XV)  Noble. Fou un dels tractadors o apoderats de les Corts de Fraga de 1460.

Barçola i Cardona, Miquel

Deixa un comentari

(Alaior, Menorca, 15 març 1588 – 9 juliol 1644)

Batlle d’Alaior. Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors.

Reeixí a repel·lir-los, però morí després de la contesa.

Anglès, Josep

Deixa un comentari

(València, vers 1550 – Roma, Itàlia, 1588)

Frare franciscà de l’observança. Bisbe de Bosa (Sardenya) des del 1586 fins a la seva mort. Professor de teologia a València, Lleida, Alcalà, Salamanca i Sardenya.

Seguí l’escola de Joan Duns Escot i publicà Flores theologicarum questionum in primum et secundum librum Sententiarum (Madrid 1586) i Opiniones in librum quartum Sententiarum (Roma 1579), que foren repetidament publicades.

Dalechamps, Jacques

Deixa un comentari

(Caen ?, França, 1513 – Lió, França, 1588)

Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès.

Cervelló, Berenguer Arnau de -varis-

8 Respostes

Berenguer Arnau (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau i de Ramon, els quals moriren, juntament amb el seu pare, a Sardenya, on ell també havia estat sota la tutela d’un altre germà seu, Guillem, l’arquebisbe de Càller. Ambdós moriren aviat, i heretà el patrimoni el germà més petit, Guillem Ramon (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (III) de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Fill gran i hereu de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Es casà amb Joana de Castre-Pinós i de Mendoza i foren els pares de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

Berenguer Arnau (V) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1560)  Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós. Heretà les baronies i s’intitulà també vescomte d’Illa, feu que pledejà amb els Castre-Pinós, barons de Vallfogona, i que guanyà el seu fill Berenguer Arnau (VI) de Cervelló. Els seus germans Felip de Cervelló (Catalunya, segle XVI) i Joan de Cervelló (Catalunya, segle XVI) foren lloctinents de Mallorca (1538-47).

Berenguer Arnau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Berenguer Arnau (V) de Cervelló. Guanyà un plet amb els Castre-Pinós pel vescomtat d’Illa. Fou el pare d’Estefania de Cervelló-Castre, de Berenguer Arnau (VII) i de Felip (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (VII) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI – 1588)  Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI). Juntament amb el seu germà Felip (I) de Cervelló (Catalunya, segle XVI – 1590) foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d’Illa. Ambdós moriren sense successió i l’herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Enric d’

11 Respostes

(Lucena, Andalusia, 12 agost 1588 – Perpinyà, 22 juliol 1640)

Sisè duc de Cardona i de Sogorb. Lloctinent de Catalunya (1630-32, 1633-38 i 1640), nomenat per Olivares per mirar de conciliar els seus interessos amb els dels catalans i frenar els abusos de les tropes castellanes.

En començar el seu primer període de lloctinència s’havia produït ja la ruptura amb el rei (corts del 1626). El maig de 1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d’Àustria.

Durant la segona lloctinència intentà acabar amb el bandolerisme del Principat fent capturar i executar Joan Sala (Serrallonga) (1633). Entre el 1633 i el 1638 s’accentuà la crisi de relacions entre el Principat i la cort.

L’agost de 1637 marxà cap al Rosselló per combatre les tropes franceses i nomenà com a substitut seu en el càrrec el comte de Santa Coloma, amb l’assassinat del qual, fou nomenat de nou lloctinent com l’única persona que podia encara deturar els esdeveniments, però morí el més següent a Perpinyà, on intentava d’acabar amb els abusos de les tropes castellanes.

La seva segona muller fou Catalina Fernández de Córdoba i els seus fills foren personatges importants de l’època: Pedro Antonio, Antonio i Pascual de Aragó y Fernández de Córdoba.

Fou conegut també amb el nom d’Enric Fernández de Córdoba i Aragó.