(Illes Balears, segle XVI – 1581)
Pintor. Autor d’una Epifanía (1577, col·lecció Torrella), una Adoració dels pastors (església de la Sang, a Palma) i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc.
Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística.
(Palma de Mallorca, 1581 – 1652)
Jesuïta i predicador de fama. Escriví en català, castellà i llatí.
(València, 1 gener 1526 – 9 octubre 1581)
Religiós dominicà i sant. Era fill d’un notari. Ingressà a l’orde dominicà (1544), i fou mestre de novicis al convent de Llombai. Es relacionà amb diverses personalitats de la reforma posttridentina.
El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on durant més de set anys acomplí una intensa labor evangelitzadora. S’oposà al tracte inhumà que els encomendados donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera.
Se’n conserva un informe al lloctinent de València sobre el problema de l’evangelització dels moriscs (1579) i una carta -en català- a la seva mare. Teresa d’Àvila el consultà en els projectes de reforma carmelitans.
Beatificat per Pau V (1608), fou canonitzat per Climent X el 1671. Alexandre VIII el proposà com a patró del regne de Nova Granada (1609). La seva festa és celebrada, el 9 d’octubre; a València és commemorat, però, el 20 d’octubre.
(Pedrola, Aragó, 17 març 1525 – Saragossa, 20 abril 1581)
Noble i erudit. Fou comte de Ribagorça, duc de Luna i duc de Vilafermosa.
A més de diverses poesies i de la seva correspondència, deixà escrites, entre altres obres, unes Memorias históricas de los Condes de Aragón, Historia de los reyes, condes y obispos de Ribagorza, Gistau, Pallás…, Vida del conde de Luna don Lope y su hermano el arzobispo i Diálogos de medallas antiguas y de otros monumentos raros. Era conegut pel sobrenom d’El Filòsof Aragonès.
Es casà dues vegades, la primera, el 1541, amb Lluïsa de Borja i d’Aragó, germana de Francesc de Borja, anomenada la Santa Duquesa.
(Còrdova, Andalusia, 3 novembre 1512 – 5 juny 1581)
Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència i de Còrdova. Assistí al Concili de Trento (1562-63), on fou cap del grup curialista hispànic.
Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa.
(Praga, Txecoslovàquia, 1581)
Llibre de música de Mateu Fletxa el Jove. Incloïa ensaladas del seu oncle, seves i d’altres autors.
Ha estat editat modernament per Higini Anglès (1955).
(Pont de Rouen, França, segle XVI – Barcelona, 21 març 1581)
Impressor, llibreter i editor. Documentat a Barcelona des del 1548. Fou un dels impressors més actius i de més qualitat de la seva època, tant en llatí com en català i castellà (hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, com el Lexicon latino-catalanum de Nebrija).
Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat; contribuí així mateix a les edicions lul·lianes.
Cal remarcar la seva tendència erasmista, manifestada en els dues edicions que publicà, i molt especialment en les notes i els prefacis del mateix Bornat que les acompanyen. També imprimí obres històriques i literàries.
S’associà temporalment amb altres impressors i amb la companyia de llibreters.
Dades dels Països Catalans 