Eren fills de Lluís (I) de Centelles i de Toda Carròs.
Guillem Ramon Carròs de Centelles (Catalunya, segle XVI – 1565) Heretà dels seus pares, a més de la baronia de Centelles, el comtat de Quirra a Sardenya. El seu fill i successor fou Lluís Carròs de Centelles i de Pinós, també foren filles seves Joana i Violant.
Serafí Carròs de Centelles (Catalunya, segle XVI – 1557) Capità de galeres. Pare de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
(Peralta de la Sal, Llitera, 11 setembre 1557 – Roma, Itàlia, 25 agost 1648)
Eclesiàstic, educador, fundador i sant. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares.
Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l’Urgell.
A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l’Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).
(Catalunya, segle XV – després 1557)
Cavaller. Fill de Romeu Llull i Tàrrega i de Joana Llull i Llull i germà de Joan, junt amb el qual fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona del 1510. Fou conseller en cap (1533 i 1552).
Fou el germà de:
Llull i Llull, Joan (Barcelona, segle XV – segle XVI) Fou el pare de Galceran Pau i d’Elisabet Joana Llull i Sestrada.
(Viguera, Castella, segle XVI – Barcelona, després 1557)
Humanista. S’establí a Barcelona, on fou professor de fills de famílies benestants, divulgà els nous mètodes pedagògics de Nebrija, sobretot en l’edició d’obres d’altri, la majoria en llatí.
Escriví De prosodia (1514) i alguns poemes llatins.
(Barcelona, segle XV – 1536/43)
Ciutadà de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i de Llobera i germà de Francesc, de Jeroni i de Joan de Ferrera i de Llobera.
Doctor en ambdós drets i regent de la cancelleria de Mallorca. Es casà primerament amb Elisabet d’Olzina i desprès (1516) amb Violant Boscà i Almogàver, germana del poeta Joan Boscà. Foren fills seus:
Francesc de Ferrera i d’Olzina (Barcelona, segle XVI – després 1535) Cavaller de Sant Joan.
Felip de Ferrera i d’Olzina (Barcelona, segle XVI – abans 1576) Ciutadà honrat i veguer de Barcelona (1553). Heretà les senyories de Vallferosa i Salomó. Fou pare de Josep de Ferrera i Amat (Barcelona, 1557 – 1593) Ciutadà honrat de Barcelona. Es casà el 1557 amb Maria de Cordelles i d’Oms i foren pares de Felip de Ferrera i de Cordelles.
Joan Valentí de Ferrera i Boscà (Barcelona, segle XVI – 1577) Conseller en cap de Barcelona (1562). Morí sense fills.
(Tortosa, Baix Ebre, 1557)
Obra de Cristòfor Despuig i Pinyol. Adreçada a Francesc de Montcada, marquès d’Aitona.
L’obra, desenvolupada en sis col·loquis o diàlegs en boca de dos cavallers catalans i un de valencià, és un exponent cabdal de l’època de decadència.
Pot ésser inclosa dins un corrent en voga durant el segle XVI i que té paral·lelisme amb obres castellanes, com les dels germans Juan i Alfonso de Valdés; és una apologia de la llengua caracteritzada per la seva defensa combativa i una exposició, des d’un punt de vista històric, dels moments importants de la història de Catalunya.
L’autor fa una detallada explicació històrica per refutar l’obra De rebus Hispaniae memorabilis de Lucio Marineo Siculo. La defensa que fa de la llengua catalana és escrita amb la mateixa intenció que l’obra de Joachim de Bellay intitulada Défense et illustration de la langue française, escrita l’any 1549.
És una de les obres més importants del segle XVI, i tenen un interès múltiple: històric, eclesiàstic, lingüístic, social i literari.
Cal remarcar l’esperit erasmista de l’obra.
Dades dels Països Catalans 