Arxiu d'etiquetes: 1306

Ballester, Joan

Deixa un comentari

(Campos, Mallorca, 1305/06 – Palma de Mallorca, 30 setembre 1374)

Teòleg i general dels carmelites. Anà a París, on estudià (1348) les Sentències i Sagrada Escriptura.

L’any 1358 fou nomenat general del seu orde al capítol de Bordeus; convocà els capítols generals de Trèveris (1362), de Montealbano (Llombardia, 1366), de Montpeller (1369), on promulgà unes noves constitucions de l’orde, conservades a la Biblioteca Vaticana, i d’Ais de Provença (1372).

Compilà les seves lliçons de teologia en un comentari Super libros sententiarum. És autor, entre d’altres obres, del De bello forti militantis Ecclesiae et Antichristi sive de novissimis temporibus, impugnació, sembla, de les doctrines dels fraticels.

És un dels personatges citats per Anselm Turmeda en les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques.

Bellver, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Bulgària, juny 1306)

Almogàver. Serví a la Companyia catalana a Orient.

Morí en la gran batalla contra els alans. Un dels millors cavallers d’aquests li tallà d’un cop d’espasa el braç esquerra. Dos dels seus companys, l’adalid Arnau Miró i el mariner Bernat de Ventallola, el venjaren.

Entença i de Montcada, Berenguer d’

9 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Gal·lípoli, Grècia, 1306)

Noble i militar. Fill segon de Berenguer V d’Entença, i germà de Guillem i de Saurina.

Lluità a Calàbria (1284), a les ordres de l’infant Jaume (futur Jaume II el Just). Després de la pau d’Anagni (1295) restà al servei de Frederic II de Sicília en la lluita contra els angevins, fins a la pau de Caltabellota (1302).

Com a representant de Jaume II dirigí una força expedicionària que s’incorporà a la Gran Companyia Catalana de Roger de Flor (1304) per ajudar l’emperador bizantí contra els turcs. Allí aconseguí de l’emperador Andrònic II el títol de megaduc de Romania i senyor de l’Anatòlia i de les illes de l’Imperi, cosa que suscità les enveges de Bernat de Rocafort, el seu senescal.

Després de l’assassinat de Roger de Flor (1305), prengué la direcció de la Companyia Catalana i declarà la guerra a l’Imperi, iniciant la cèlebre Venjança Catalana.

Es fortificà davant Gal·lípoli, resistí a l’exèrcit de Miquel i saquejà Heraclea. De tornada, es troba amb divuit galeres genoveses de l’almirall Dòria, el qual s’apoderà de les naus catalanes a traïció i el dugué a Gènova presoner.

Alliberat al cap de poc gràcies a les gestions de Jaume II, preparà una nova expedició a l’Orient des de Barcelona.

Arribat a Gal·lípoli l’any 1306, augmentaren les dissensions amb Rocafort, el qual no el volgué obeir, malgrat els bons oficis de Ramon Muntaner, el qual el reconegué com a cap de la Companyia.

L’arribada de l’infant Ferran de Mallorca com a lloctinent de Frederic II (1307), reconegut per Entença però no per Rocafort, creà noves disputes que havien de culminar amb la mort d’Entença, en una baralla entre les dues faccions.

Desjardins, Arnau

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Tortosa ?, Baix Ebre, 1306)

Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa (1272), substituint Bernat d’Olivella.

A partir de 1277, amb els juristes Ramon de Besalú i Domènec de Terol, formà la comissió que redactà el Llibre dels Costums de Tortosa. Col·laborà a l’organització de la conquesta de Menorca (1287).

A la seva mort, fou succeït per Dalmau de Montoliu, traspassat abans de prendre possessió.

Cruïlles i de Mallorca, Gilabert (VI) de

6 Respostes

(Catalunya, vers 1306 – 1395)

Almirall. Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur; fill i hereu (1348) de Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís  (Catalunya, segle XIII – 1348)  Governador de València (1329), com el seu pare Bernat de Peratallada. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca.

Gilabert (VI) fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III el Benigne (1329), prengué part en la campanya del Rosselló (1345) i fou alcaid de Morvedre (1348). Participà en l’expedició de Sardenya (1354).

El 1355 acompanyà el rei Pere III el Cerimoniós a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà. En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella.

El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller. El 1374 hom el nomenà capità general de l’illa en morir Berenguer Carròs.

Capità general de la mar el 1377, portà a terme la gesta de Porto Pisano, on foren cremades les galeres de Joan Galeazzo Visconti (1378). Més tard (1382) fou un dels qui portaren a Catalunya la reina Maria I de Sicília.

Governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya el 1384, defensà el país contra el comte d’Empúries, però fou després destituït per Joan I el Caçador (1387). Reconciliat amb el rei i reposat en la governació del Rosselló, defensà el comtat contra la invasió dels Armanyac (1392).

El 1369 adquirí la baronia de Rupit i fou també senyor de Creixenturri pel seu matrimoni (vers 1360) amb Elvira de Puigpardines (morta el 1395), però el 1381 vengué aquest domini a l’abat de Sant Joan de les Abadesses. El 1370 el rei li concedí una fira de 15 dies per a la seva vila de Peratallada.

El 1395 hom li confià el comandament de l’expedició de Sardenya,

En morir, ja molt vell, deixà un fill, Jofre Gilabert (I), menor d’edat, la paternitat del qual fou discutida pels Cruïlles de la línia de Calonge, que pretengueren el patrimoni del difunt i pledejaren, en va, davant el rei. Durant el plet el rei retingué les baronies.