Arxiu d'etiquetes: 1279

Urtx, Galceran d’ -varis bio-

1 Resposta
  1. Galceran (I) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1173 ?)  Senyor d’Urtx, de Naüja i d’una part de Jóc. És un dels primers personatges documentats d’aquest llinatge feudal. El 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbó la cessió d’una tercera part del vescomtat de Cerdanya i béns al de Conflent (entre els quals una part de Jóc) per raó dels drets que hi tenia. Sembla que fou el pare de Galceran (4) i de Ramon (I) d’Urtx.
  2. Galceran (II) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1247)  Senyor d’Urtx. Fill de Ramon (I) d’Urtx. Posseí, a més, part de Jóc, Vià, Bulaternera, Estoer, Illa, Bar, Dòrria, Tuïr, Aristot, Campelles i la vall de Toses. Es casà amb la pubilla Blanca de Mataplana, baronessa de Mataplana. Foren fills seus Galceran (III) (3), Ramon (II) i, probablement, Pere d’Urtx.
  3. Galceran (III) d’Urtx  (Catalunya, segle XIII – després 1279)  Noble. Fill de Galceran (II) d’Urtx (2) i de Blanca de Mataplana. Germà de Pere i Ramon (II) d’Urtx.
  4. Galceran d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII)  Fill de Galceran (I) d’Urtx (1) i germà de Ramon (I). Ambdós germans foren esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics.
  5. Galceran d’Urtx  (Cerdanya, segle XIII)  Noble. Era senyor d’Illa (Rosselló). Jurà la primogenitura de l’infant Pere a Catalunya, a les Corts de 1251. Dos anys després formava al consell davant el qual, a Barcelona, l’infant Alfons jurà conformar-se amb les particions d’heretatge anunciades fins aleshores per Jaume I.

Costums de Tortosa

10 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 1272 – 1279)

Recopilació de dret local de la ciutat. El procés de formació dels Costums començà en la carta de població atorgada a la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona l’any 1149.

Les discòrdies entre la ciutat i els seus senyors motivaren la que hom anomenà sentència de Flix, pronunciada pel bisbe de Lleida Ramon de Siscar com a àrbitre, l’any 1241, i que ja fa referència a un primer text escrit.

Revisqueren les antigues discòrdies, que motivaren un altre plet, que fou arranjat per la composició de Josa, signada l’any 1272, que portava com a annex la Carta de compromís dels Costums, la qual encarregà la revisió del text a una comissió presidida pel bisbe de Tortosa, Arnau Desjardins.

Aquest text, compilat pels notaris tortosins Pere Tamarit i Pere Gil, fou el definitiu dels Costums de Tortosa. Està tot escrit en català, dividit en llibres i rúbriques, i s’ocupa de totes les matèries de dret.

Influí d’una manera singular en aquesta redacció el text dels Furs de València, però també molts d’altres elements, com els Usatges de Barcelona, els Costumes de la Mar i moltes disposicions pròpies de la ciutat.

Els Costums de Tortosa van ser declarats vigents expressament per l’article 2 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya del 1960.

Castellnou, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Rupià, Baix Empordà, 20 febrer 1279)

Bisbe de Girona (1254-79). Era fill del vescomte Guillem de Castellnou.

Canonge de Girona (1239), fou elegit bisbe pel capítol el 1254. Celebrà diversos sínodes (1256, 1261, 1274).

Tingué una actitud liberal respecte als jueus: el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya, n’aconseguí l’absolució.

El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans.

Cadireta, Pere de -inquisidor-

3 Respostes

(Moià, Moianès, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1277/79)

Dominicà i inquisidor general. El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l’àrab al convent de Tunis.

Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on (1257) fou constituït inquisidor general; combaté activament l’heretgia i la usura; intervingué especialment (1258) en la condemnació del cavaller càtar Ramon de Jossa; el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i a Prades; actuà decisivament en la condemnació d’Arnau i d’Ermessenda de Castellbó, fet que influí en el futur polític d’Andorra.

El 1273 fundà el convent dominicà de la Seu d’Urgell, del qual fou prior, alhora que actuava contra els heretges de la regió, els quals, en circumstàncies no prou aclarides, el mataren a cops de pedra el 1277 o el 1279.

Per aquesta raó ha estat venerat com a sant de la Seu d’Urgell i a Moià, juntament amb el seu company en la mort, el també moianès Ponç de Planella; el procés canònic d’ambdós, iniciat el 1866, no ha estat continuat.