(Montserrat, Bages, segle XIV – segle XVI)
Manuscrit en llatí i en català. Nom donat per les cobertes vermelles de l’obra original, que versa sobre Montserrat, on probablement fou escrit i es conserva.
Les matèries són diverses: història de Montserrat, mapes, cants, balls rodons.
(Catalunya, 1602 – 1713)
Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya.
S’hi troben les ordinacions i modificacions dels estatuts del braç i les signatures de tots els membres, així com les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris.
És a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
(Catalunya, 1398)
Dos aplecs de narracions en vers, l’un de la darreria del segle XIV i l’altre del 1398.
Ambdós llibres són sàtires contra els mariners, i tenen valor pel llenguatge que empren i per la narració de costums.
(Catalunya, 1244 – 1274)
(o Crònica de Jaume I) Crònica inspirada directament per Jaume I de Catalunya. Primera de les quatre grans cròniques de la historiografia catalana.
Fou probablement dictada pel propi Jaume I el Conqueridor, si més no en part, i redactada pels seus col·laboradors (entre els quals hi ha el bisbe d’Osca, Jaume Sarroca, que participà en l’ordenació i estructura dels manuscrits) sota la direcció atenta i personal del rei.
No s’ha conservat la primera redacció, però si dues versions, una de llatina que, amb el títol Liber Gestarum, fou feta per Pere Marsili l’any 1331 per encàrrec de Jaume II el Just, i una altra de catalana que, amb el títol Llibre dels feits, fou incorporada a un manuscrit acabat de copiar l’any 1434; bé que són dos texts paral·lels, el segon no és còpia ni traducció del primer, sinó que més aviat són dues versions del text original.
La crònica és una autèntica biografia de Jaume I, el qual, en alguns passatges, aconsegueix de deixar constància dels seus estats d’ànim més íntims, amb un llenguatge sovint col·loquial i popular. Tota la crònica està impregnada d’un profund sentit religiós i providencialista, on s’hi destaca l’esperit bel·licós del monarca i hàbilment s’hi mostren els seus encerts polítics, així com la defensa dels interessos catalans.
Juan Fernández de Heredia va fer-ne una versió aragonesa al final del segle XIV.
(Catalunya, 1283 – 1288)
(o Crònica de Bernat Desclot) Crònica . És la segona de les cròniques catalanes. Escrita per un personatge que amagà la seva identitat sota el pseudònim de Bernat Desclot.
La juxtaposició d’elements llegendaris i de fets rigorosament històrics en constitueix una de les característiques més sobresortints: els cinquanta primers capítols, que comprenen la història anterior al regnat de Pere II el Gran (1276-85), contenen gran nombre d’episodis llegendaris i de prosificacions de cançons de gesta en llengua catalana.
Contràriament, els capítols restants, fins al 168, narren amb rigorosa objectivitat i excel·lent prosa, el regnat de Pere el Gran, per a la qual cosa Desclot es valgué del coneixement personal i directe dels nombrosos esdeveniments i de l’estudi de documents del propi arxiu reial.
Es creu que aquest accés a documents contemporanis de la cancelleria s’explica perquè (bé que no s’hagi pogut comprovar) Bernat Desclot devia ésser el pseudònim del tresorer reial Bernat Escrivà.
Desclot, prosista excel·lent i cronista professional, s’esforçà a narrar objectivament, bé que no pot amagar l’admiració per la figura del rei Pere II. Destaquen especialment els passatges en què es narra la invasió de Catalunya pels croats de Felip III l’Ardit.
(Catalunya, segle XIV)
Col·lecció de proverbis i sentències morals, religioses i científiques, cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius de diverses coses relacionades amb l’home.
Malgrat el to seriós d’alguns dels aforismes, la majoria tenen caràcter satíric. Fou redactat al segle XIV i imprès abans del 1498.
Anònim, ha estat atribuït a Anselm Turmeda, per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments.
(Barcelona, 1383 – 1719)
(o Llibre de solemnitats reials) Text de les celebracions importants de la ciutat. Compost per l’escrivania del racional del Consell municipal de la ciutat, amb les cròniques dels fets que exigien celebracions religioses i civils extraordinàries, en què havien d’intervenir els consellers municipals.
Hi ha anotat el cerimonial realitzat i, a la vegada, servia com a norma per al futur; esdeveniments reials, ambaixades i festes del Corpus. També hi consten d’altres fets públics notoris.
Dels 7 volums de què constava, manquen els 2 primers, amb la qual cosa s’han perdut els testimonis corresponents als primers 40 anys.
És una font d’estudi per als costums de l’època.
(Barcelona, segle XV)
Compilació històrico-llegendària feta per Francesc. Recull erudit de genealogies, cròniques, històries i llegendes compost durant el segle XV, però aprofitant compilacions anteriors.
Encara que faci referència a la història general, interessa sobretot a la historiografia catalana perquè s’hi recullen, entre altre material, els Gesta Comitum Barcinonensium en vulgar, les Cròniques de Desclot, Muntaner i Sant Pere de les Puel·les, les llegendes d’Otger Cataló, d’Amic e Melis, de les torres del mur de Barcelona i la de Guillem Ramon de Montcada, alguna anotació procedent del Cronicó dels fets d’Ultramar i d’altres procedents d’un Cronicó Barcinonense, una narració de la primera conquesta de Mallorca, dos capítols d’una crònica desconeguda sobre la jovenesa de Pere II el Gran, etc.
Ultra això, s’hi afegeixen les històries fabuloses de matèria clàssica.
El manuscrit, original i únic, és conserva a la Biblioteca de Catalunya.
(Catalunya, 1520)
Llibre sobre gastronomia. Nom amb què és conegut el Llibre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc, primer llibre de cuina en català, de Rupert de Nola, cuiner de la cort de Nàpols.
Reimprès nombroses vegades al llarg dels segles XV i XVI, la primera edició coneguda data del 1520.
(Mataró, Maresme, 23 juliol 1936 – gener 1939)
Diari en català. Fou continuació del “Diari de Mataró” i canvià el nom en passar al Comitè Local Antifeixista la impremta de l’antic diari.
Dirigit per Julià Gual, hi col·laboraren J. Peiró, J. Cases i Busquets, S. Lleonart, etc.
Dades dels Països Catalans 