(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)
Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.
Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.
Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.
Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.
(Barcelona, 15 abril 1849 – 29 desembre 1849)
Diari en castellà.
Els seus principals animadors foren Manuel Duran i Bas, Francesc de P. Forns, Estanislau Reynals i Rabassa, Ramon Suñol i Serancolí, Francesc Avià de Pinto i Joan Mañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se’n càrrec una nova empresa, més conservadora.
Representà un esforç periodístic del sector actiu de la burgesia catalana per comprendre les qüestions socials i ajudar al progrés de les indústries.
(Nova York, EUA, novembre 1874 – maig 1881)
Revista mensual il·lustrada, en llengua catalana, d’una gran qualitat de presentació i contingut, la millor de les que llavors sortien en aquesta llengua. Editada per l’escriptor Artur Cuyàs i el dibuixant Felip Cusachs.
Subtitulada Revista catalana de novas i gresca, en sortiren 73 números.
Hi col·laboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l’època, i publicà làmines amb reproduccions de quadres cèlebres de pintors catalans.
(Barcelona, 1972 – )
Periòdic. Aparegut d’una manera irregular i clandestina, com a portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.
Fou legalitzat l’any 1977 i reaparegué a partir d’aquell any amb periodicitat quinzenal i del 1979 ençà amb periodicitat mensual.
És de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà.
Publicà uns dotze mils exemplars i fou dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador.
(Barcelona, novembre 1934 – abril 1935)
Periòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català.
La seva sortida fou molt irregular.
Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional.
(Barcelona, gener 1923 – abril 1927)
Publicació mensual de la Federació de Dependents de Catalunya.
Patrocinada pel CADCI, va difondre les reivindicacions dels dependents catalans i observa una actitud crítica davant la dictadura de Primo de Rivera.
(Catalunya, 1967 – )
Catàleg anual de la producció editorial en català que inclou les novetats de l’any i el fons comercial. Aparegué per primera vegada editat per l’Instituto Nacional del Llibro Español, si bé a iniciativa de l’editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester.
El de l’any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.
El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català.
(Barcelona, 1973 – 1987)
Col·lecció iniciada per Curial Edicions Catalanes.
Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol.
Fou iniciada amb la “Sèrie Poesia”, que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes.
El 1975 es convertí en editorial i el 1981 fou transformada en societat anònima.
S’ha anat obrint a d’altres gèneres com ara la narrativa -“Sèrie Oberta”-, el teatre i l’assaig. Ha iniciat també una col·lecció de traduccions -“Sèrie Ibèrica”-, una altra de texts medievals breus -“Biblioteca Escriny”-, una altra d’obres completes -“Sèrie Batent”-, una col·lecció de clàssics literaris catalans en edició bilingüe -“Marca Hispànica”-, etc.
(Catalunya, 1949 – 1966)
Col·lecció de poesia catalana. Fundada per Josep Pedreira i iniciada amb Les Cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu.
Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves (“Antologia Poètica Universitària”).
S’hi han publicat els premis Óssa Menor i Carles Riba i també importants autors.
N’han aparegut uns cent cinquanta títols (1986) i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa.
(Barcelona, 1962 – )
Col·leccions d’Edicions 62. Iniciada amb Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, i dirigida fins al número 16 per Josep Benet i Max Cahner i del 17 al 40 per aquest darrer.
Publicà estudis, biografies i assaigs sobre història, literatura, ciències socials, urbanisme, plàstica, economia, psicologia, medicina, sociologia, etc.
Hi han estat publicats llibres d’importants autors catalans i universals. El seu èxit més gros fou Els altres catalans, de Francesc Candel (1964).
Dades dels Països Catalans 