Arxiu de la categoria: Publicacions

pecador remut, Lo

(Catalunya, segle XV)

Tractat ascètic de Felip de Malla, la seva obra més important.

Un sermó predicat davant Alfons el Magnànim, el 1419, a la capella reial de Barcelona, li suggerí la idea d’aquesta obra extensíssima, en dues parts, on desenvolupa el tema, complicat i medieval, de l’entestament de Lucífer a evitar la mort de Crist, per tal que no es produís la redempció del gènere humà.

Tota una teoria d’abstraccions i de metàfores posades en moviment inunda aquest llibre ampul·lós, amb moments d’una gran bellesa, al qual, de tant en tant, llargs fragments de prosa rimada donen una musicalitat especial i complicadíssima.

Citacions d’autors clàssics s’hi barregen amb passatges bíblics, i arreu voreja un cert humanisme, curiosament integrat en una temàtica típicament medieval, fins a arribar a una mena de fusió entre el rere món pagà i el cristià.

Pàtria, La -poesia-

(Madrid, gener 1833)

Oda de Bonaventura Carles Aribau.

Escrita com a peça de circumstàncies, per a felicitar el banquer Gaspar de Remisa, publicada l’agost del mateix any a “El Vapor” de Barcelona.

Escrita en alexandrins, consta de sis estrofes de vuit versos cada una; cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua.

Hom l’ha considerat com l’iniciador del romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença.

Pàtria -revista-

(Tarragona, 18 agost 1900 – desembre 1903)

Revista literària mensual. En sortiren 24 números. És una de les millors revistes aparegudes en aquesta ciutat.

Dirigida primer per Lluís Benaiges i després per Josep Oller i Domingos, publicà col·laboracions de Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall i altres autors.

Pare Arcàngel, Lo

(Barcelona, 25 abril 1841 – 20 juny 1841)

Primer periòdic imprès totalment en català. Només va poder editar tres números (de vuit pàgines i format en octau).

Defensor del proteccionisme, utilitzà la fórmula d’uns imaginaris sermons del “Pare Arcàngel” i del seu llec “Hermano Buñol” per combatre el centralisme i exaltar l’ús de la llengua catalana.

Paraula Cristiana, La

(Barcelona, gener 1925 – juny 1936)

Revista mensual religiosa. Dirigida per Josep M. Capdevila i inspirada pel canonge Carles Cardó, autor dels editorials i dels articles més notables de la publicació.

Fou una de les revistes de pensament catòlic més interessants de l’època i ha restat com l’intent més seriós per tal de donar al catolicisme català un òrgan de pensament.

Hi col·laboraren Ferran Valls i Taberner, Josep Farran i Mayoral, Josep M. Batista i Roca, Francesc Maspons i Anglasell, Manuel de Montoliu, Bonaventura Manyà, etc.

Paralipòmens, llibre dels *

Veure> Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona (obra de Pere III el Cerimoniós, abans 1359).

Papers d’art

(Girona, 1987 – )

Revista d’art en català. Publicada per la Fundació Espais. Ha passat per diverses etapes.

Fins al desembre de 1989 fou de caràcter gratuït, encartada dins el “Punt Diari”, i sortí amb la funció de crear un focus d’atenció de l’activitat artística de la ciutat i d’informar sobre les activitats del centre Espais.

La segona etapa, a partir del desembre de 1989, estigué marcada per una difusió des del centre i a través de subscripció.

En la tercera etapa, des del gener-febrer de 1992, n’assumí la direcció Carme Ortiz i s’estructuraren els continguts, en créixer l’apartat de divulgació i d’assaig i reduir-se la informació sobre el mateix centre.

Una quarta etapa, a partir del primer semestre del 1998, s’inicià amb la voluntat de reflexió crítica i de donar espais d’opinió.

Papagayo, El

(Barcelona, 13 febrer 1842 – 25 maig 1843)

Periòdic contrarevolucionari. Fundat i dirigit per Josep Nicasi Milà de la Roca. Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català. Full solt al principi, encetà numeració el 29 de juny de 1842, després de diferents suspensions.

Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i col·laborà per l’alçament armat de Barcelona contra Espartero.

Després, ja sense l’ajut dels moderats, sortí com a diari del 20 de febrer fins al final. Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora.

Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l’insult i la calúmnia.

Pájaro Verde, El

(Barcelona, 7 octubre 1860 – 25 maig 1861)

Setmanari satíric en castellà. Fundat pel periodista Antonio G. Hermosa, edità 34 números i un almanac.

Suspès a causa de la seva crítica social -era autoritzat només per a temes literaris-, fou substituït per “El Pájaro Azul”, editat fins al final del 1862, any en què fou confinat a Lleida el seu creador.

País, El -Lleida, 1879/1936-

(Lleida, 1879 – 1936)

Diari en castellà. Defensor de la política liberal.

Durant el període de la República actuà a favor d’Esquerra Republicana de Catalunya i publicà algunes col·laboracions en català.

Propietat de la família Serradell, tingué Estanislau de K. Montanya i Valerià Serra i Boldú com a principals col·laboradors.