Arxiu de la categoria: Política

Pla d’Espais d’Interès Natural

(Catalunya, 1992 – )

(PEIN) Pla territorial aprovat per la Generalitat de Catalunya, pel qual s’estableix un sistema d’àrees protegides per a Catalunya a partir d’una selecció d’espais amb un valor natural especialment rellevant.

Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN ha augmentat dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació (ZEC) i de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA); corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80.000 ha d’espai marí.

El departament de medi ambient, a qui correspon la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la delimitació definitiva de cada espai, ha completat 111 plans especials del total.

Enllaç: PEIN

Pla de Distribució de Zones del Territori Català

(Catalunya, 1932 – 1939)

(o Regional Planning) Pla d’endegament del territori. Fou encarregat als germans Nicolau i Santiago Rubió i Tudurí per part de la Generalitat republicana.

Influït pels models britànics, fou un pla d’ordenació territorial en base a les diverses potencialitats econòmiques i naturals de les diferents zones del territori català, amb l’afany de superar els profunds desequilibris territorials existents.

Amb aquest objectiu es determinaren dotze zones d’actuació: agrícola, de pasturatge, de parcs i boscos reservats, de sanatoris, industrial, d’habitatge, de comerç, de mines, de gran tràfic, de balneari, arqueològica i de protecció arqueològica.

Si bé el pla no reeixí, fou precursor i delimità les línies mestres d’altres plans posteriors.

Pla de Desenvolupament Rural

(Catalunya, 2000 – 2006)

Programa europeu de suport a l’agricultura i la indústria agroalimentària a Catalunya. El pla s’emmarcà dins de l’Agenda 2000 i fou un dels pilars de la política agrària comuna.

La conselleria d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya en fixà les prioritats, que, després de negociacions amb la Comissió Europea, es reflectiren en un programa de suport per al període 2000-06 que va des de la millora de l’estructura econòmica de les explotacions agràries fins al suport de les mesures de manteniment i millora del medi ambient.

La dotació del pla durant tot el període era de 934 milions d’euros. La majoria de mesures estaven dirigides a adaptar el sector agrari i agro-industrial a les condicions de mercat.

Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona

(Barcelona, 1953)

Pla urbanístic realitzat per l’ajuntament, de tipus indicatiu (preveu la seva modificació pels plans parcials) i organicista. Enllaça amb el pla Jaussely pel seu organicisme i amb el pla Rovira i Trias pel seu radiocentrisme.

L’omissió en la formulació de l’estructura jurídica encarregada de dur a terme el pla i la del pla financer han estat les principals causes de la inoperància i de la tergiversació reiterada del pla, així com del desenvolupament, a partir del final del decenni del 1960, de moviments de protesta.

Amb l’inici de la revisió del pla (1964) es féu evident la influència de Barcelona damunt el que hom denomina àrea metropolitana de Barcelona, per a l’ordenació de la qual fou elaborat un “pla director” (1966). Dos anys més tard, l’administració central donà suport parcial a aquest pla a títol d’esquema director.

El 1974 es féu públic el nou pla comarcal anomenat Pla General d’Ordenació Urbana i Territorial de la Comarca de Barcelona, el qual, tanmateix, no fou aprovat fins que els grans i mitjans propietaris del sòl aconseguiren de reduir la relativa importància dels equipaments urbans d’aquest pla (1976).

Penya Blanca

(Barcelona, 14 abril 1931 – març 1933)

Agrupació política monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII. Creada el mateix dia de la proclamació de la República per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.

Entre el centenar de membres inicials hi havia significades figures de l’aristocràcia catalana, posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats. Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren destacats monàrquics.

El 1932 anà a les eleccions del Parlament de Catalunya, en coalició amb els tradicionalistes. El 1933 s’adherí a Renovación Española, i posteriorment s’integrà en el nou partit Dreta de Catalunya.

Patronat de l’Obrer

(Barcelona, 1879 – segle XX)

Associació confessional catòlica d’ajuda als treballadors. Fundada sota el mecenatge del marquès de Comillas.

Pretengué bàsicament d’evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l’establiment de centres de col·locació, d’escoles per a obrers, l’ajuda als obrers malalts, etc, amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc.

El Patronat Obrer de Barcelona edità “El Obrero Católico” (1884) i “El Patronato del Obrero” a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892. Fou un organisme en un cert sentit paral·lel als cercles d’obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent.

A Mallorca un Patronat Obrer fou fundat el 1907 pel jesuïta Guillem Vives a partir de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Assolí una certa vitalitat en 1912-13 en impulsar la formació de sindicats d’ofici i posteriorment la Federació Obrera Catòlica de Mallorca (1916). Aquesta, però, el 1919 es desvinculà totalment del Patronat.

Patronat Català Pro-Europa

(Catalunya, 1982 – )

Entitat consorciada. Fundada amb l’objectiu de promoure i coordinar activitats d’informació sobre la Unió Europea vetllant pels interessos de Catalunya.

Fou creada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual manté un règim de consorci i col·laborà en tots aquells departaments d’aquesta institució relacionats per la seva activitat amb la Unió.

La seu central és a Barcelona; té delegacions a Tarragona, Girona i Lleida, i és representada també a Brussel·les.

Organitza cursos de formació de funcionaris europeus i ofereix els serveis Europa 93 sobre el mercat interior, programes educatius i científics, i sobre el sector agrari.

En fou secretari general Carles Gasòliba i Böhm.

L’any 2007 es refundà en el Patronat Catalunya Món.

Patrimoni Artístic de Catalunya, Llei de defensa del

(Catalunya, 3 juliol 1934 – 1939)

Llei promulgada per la Generalitat, per a protegir tots els béns mobles i immobles d’interès artístic, històric, científic i arqueològic de Catalunya, exceptuant les obres d’autors vivents i les que no tinguessin encara 50 anys d’antiguitat.

En virtut del seu article 23 la Generalitat s’emparà el 21 de juliol de 1936 de tots els edificis religiosos, mesura que frenà en part les destruccions portades a terme per l’extrema esquerra com a resposta a l’aixecament militar.

Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament

(Catalunya, maig 1976 – 15 juliol 1978)

(PSC-R) Organització política. Sorgida del nou nom de Reagrupament Socialista Democràtic de Catalunya (RSDC), antic partit creat el 1974 entorn bàsicament de l’ala (1964) socialdemòcrata, federalista i europeista del Moviment Socialista de Catalunya (1945).

Sota la direcció de Josep Pallach fins a la seva mort (gener 1977), formà part del Pacte Democràtic de Catalunya en les eleccions del juny de 1977, i passà a integrar-se (juliol 1978), després d’algunes escissions dels sectors més nacionalistes, en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Partit Socialista de Catalunya-Congrés

(Catalunya, 1 novembre 1976 – 15 juliol 1978)

Organització política. Formada per la unió de Convergència Socialista de Catalunya (CSC), del Partit Popular de Catalunya (PPC), d’altres col·lectius i del Grup d’Independents pel Socialisme.

De caràcter marxista, es declarà a favor de l’autogestió econòmica i de l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal.

Dirigit per Joan Reventós, formà coalició electoral (Socialistes de Catalunya) amb la Federació Catalana del PSOE (abril 1977), i el seu triomf en les eleccions de juny va propiciar la seva conversió (1978) en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).