Arxiu de la categoria: Política

Universitat i Consell General de Menorca

1 Resposta

(Menorca, segle XIII – 1835)

Organisme representatiu de l’illa, instaurat arran de la conquesta catalana. De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior, es Mercadal i castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals.

Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella. El governador de Menorca, Galceran de Requesens, per acabar les dissensions, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons IV el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General. També regulava les convocatòries, insaculació, jurament, drets i deures del Consell General, jurats i clavaris i, igualment, el règim de les universitats particulars.

Les dominacions angleses i francesa respectaren les universitats, les quals s’extingiren el 1835, transformades les particulars en municipis.

Unitat del Poble Valencià

1 Resposta

(País Valencià, 1982 – 1998)

(UPV)  Organització política. Creada com a coalició electoral de tres forces nacionalistes: Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià. El resultat de les eleccions autonòmiques del 1983 la situaren com a quarta força política valenciana (uns 60.000 vots) i inicià tot seguit un procés que desembocà en la unificació al desembre de 1984.

De caràcter unitari, plural, nacionalista i progressista, l’any 1986 obtingué només 40.000 vots. A les eleccions autonòmiques de 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assolí dos escons a les Corts Valencianes. Uns quants mesos més tard, però, la UPV trencà la coalició, per desacords polítics amb Esquerra Unida, i els seus diputats s’integraren en el grup mixt.

L’any 1998 s’integrà al Bloc Nacionalista Valencià.

Unió Valencianista Regional

2 Respostes

(València, 1918 – 1933)

Partit polític regionalista valencià. Fundat per Cebrià Mezquita i Ignasi Villalonga. En esclatar el cop d’estat de Primo de Rivera, un sector fundà l’Acción Valenciana (novembre 1923).

Dirigida per Joaquim Reig a partir del 1930, fou dissolta el 1933.

Unió Valenciana -partit polític-

3 Respostes


(València, 30 agost 1982 – 2011)

(UV)  Partit polític regionalista. Fundat per Vicent González i Lizondo i sectors de la dreta regionalista i de Coalición Popular. Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana. Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit (1982-95), les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba, determinaren la seva expulsió pel novembre de 1996.

Unió Valenciana (UV) obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996. Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995. Aquest any, féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà la presidència de les Corts Valencianes i una conselleria. Amb el concurs d’UV, el Govern valencià mantingué posicions bel·ligerants contra institucions culturals valencianes i contra la normalització lingüística en general.

En les eleccions del 1999 UV patí una forta davallada i no aconseguí cap escó al Parlament valencià. Aquest mateix any Villalba fou substituït per Josep Maria Chiquillo en la presidència del partit, que entrà en una fase de marginalitat i de dissensions, sense obtenir representació ni a les Corts Valencianes ni a Corts Generals, en bona part a causa de la imposició del 5% com a límit per a obtenir representació al Parlament valencià, però també per l’adopció del discurs secessionista i anticatalà del PP valencià.

Els successius presidents de la formació han estat Juli Chanzá (2003-05), Joaquim Ballester (2005-06) i Josep Manuel Miralles (des del 2006).

Unió Tipogràfica Balear

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 27 juliol 1897 – vers 1924)

Societat dels obrers tipògrafs. Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881. Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni M. Alsina.

Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears.

Unió Socialista Menorquina

Deixa un comentari

(Menorca, 23 març 1930 – 1932)

Organització socialista afiliada al PSOE. Fou encapçalada per Vicent Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella; el president del comitè executiu fou Guillem Triay.

Comptà amb grups a diverses ciutats de l’illa. Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s’hi integrà.

Unió Protectora Mercantil

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1889 – vers 1936)

Societat dels dependents de comerç. Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s’incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs (així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933), sense, però, adscriure’s mai a cap central sindical.

Publicà Unión Protectora Mercantil (1900-12), revista quinzenal.

Unió per una Regió Catalana

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, 1981 – vers 2000)

(URC)  Associació cívica. Creada arran de l’arribada del Parti Socialiste Français al poder a França, amb vista a reivindicar una regió catalana diferent de la del Llenguadoc-Rosselló vigent des del gaullisme, dins el context d’una anunciada descentralització administrativa i política.

Unió Obrera Balear

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1881 – Mallorca, després 1890)

Organisme obrer. Organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma i que aviat s’estengué per tota l’illa. Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes. Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers.

Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial. També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic. En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials.

El seu òrgan de premsa fou “Unión Obrera Balear” (1882-86).

Unió Mallorquina

3 Respostes

(Palma de Mallorca, octubre 1982 – 28 febrer 2011)

(UM)  Partit polític. D’ideologia liberal i nacionalista, ha participat des de la seva creació en diversos òrgans de govern de l’illa i donà suport al govern autonòmic del PP des del 1987 al 1995.

Després de les eleccions del 1999 s’integrà en una coalició de partits que prenia el govern als populars després de 16 anys, i donà suport a l’elecció del socialista Francesc Antich com a president balear. La presidenta del partit, Maria Antònia Munar, presidí des del 1999 el Consell Insular de Mallorca.

L’any 2011 bona part dels dirigents del partit foren implicats en casos de corrupció, fet que força la dissolució del partit.