Arxiu de la categoria: Monuments

Arles, monestir d’

(Arles, Vallespir)

Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Arles), dins l’actual vila d’Arles que es formà al seu redós.

El monestir fou erigit vers l’any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans. Primer fou establerta en uns antics banys termals d’època romana (els Banys d’Arles) i es titulà Santa Maria de Vallespir. Obtingué diversos preceptes carolingis d’immunitat entre els anys 820 i 881. L’any 858 l’abadia fou saquejada per pirates normands i per sarraïns. Al començament del segle X abandonà els antics banys i hom l’establí a l’indret actual.

A l’època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú. A mitjan segle XI tingué una etapa de crisi per les rivalitats dels senyors veïns; el comte Bernat II de Besalú intentà de remeiar-ho unint-la (1078) a l’abadia occitana de Moissac. La unió durà quatre segles.

L’any 1592 fou unida a la Congregació Claustral Tarraconense, de la qual se separà a la darreria del segle XVII, quan el Vallespir ja havia estat annexionat a França. L’any 1592 hom li uní Sant Andreu de Sureda, unió que durà fins a l’any 1734.

Fou secularitzada durant la Revolució Francesa, l’església restà com a parroquial de la vila d’Arles. Diversos priorats depenien de l’abadia d’Arles.

L’església actual fou renovada entre els anys 1141 i 1157, aprofitant part de l’edificació anterior. És una basílica orientada a ponent, però amb doble capçalera, que guarda la disposició de l’església, que fou consagrada l’any 1046.

Té un interessant timpà esculpit, del segle XI, d’inspiració bizantina; a l’exterior i prop de la porta d’entrada hi ha un sarcòfag cristià, probablement del segle V, anomenat la Santa Tomba, per tal com, segons la llegenda, guardà durant un temps els cossos de sant Abdó i de sant Senén (la pietat popular hi ha volgut veure fets extraordinaris relacionats amb la presència d’aigua al seu interior). Damunt el sarcòfag hi han estat incrustats els elements escultòrics d’una interessant tomba del segle XII.

A l’interior de l’església foren descobertes, el 1954, pintures romàniques semblants i de la mateixa època que les de Sant Martí de Fonollar. A la capella de sant Abdó i de sant Senén hi ha un gran retaule de fusta daurada, del segle XVII, on hi ha els busts reliquiaris dels sants, obra de Miquel Alerigues (segle XV).

La llegenda de la translació a Arles dels cossos dels dos sants, recollida el 1591 per Miquel Llot de Ribera (Llibre de la traslació), atribueix a les gestions fetes a Roma per un abat Arnulf, a la fi del segle X, la presència al monestir d’aquestes relíquies.

El claustre és gòtic, de la fi del segle XIII; al seu voltant es conserven les restes del palau abacial i d’altres dependències.

Aracristi

(el Puig de Santa Maria, Horta)

(dita també del Puig, llat: Ara Christi) Cartoixa de la Mare de Déu d’Aracristi. Situada a l’esquerra de la carretera de València a Barcelona.

Fou fundada el 1585 per cartoixans de Portaceli. La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640. Felip IV li atorgà el títol de reial, en visitar-la el 1656. La comunitat cartoixana la posseí fins al 1835.

L’església, l’edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla.

Almudaina de Mallorca

(Palma de Mallorca)

(o la Suda de Mallorca)  Alcàsser dels valís de Mallorca. Després de la conquesta de l’illa (1229), l’edifici fou reformat per fer-ne residència reial.

Se’n destaquen la façana de migdia, amb torres laterals i arcuacions gòtiques, el pati del Rei, amb restes gòtiques, i la capella de Santa Anna (segle XIV). Fou l’antiga seu de l’audiència territorial i després de la capitania general.

Actualment s’anomena Palau de l’Almudaina i està situat just al costat de la catedral de Palma.

Alcúdia, teatre romà d’

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Petit teatre romà, situat als afores de la vila, relativament ben conservat.

Corresponia a l’antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre.

Vimpesol, la Mare de Déu de

(Tortosa, Baix Ebre)

Antiga imatge de la Mare de Déu que és venerada a la ciutat, a la porta de Remolins.

Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona *

Nom donat a partir del 1987 al Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments (organisme, 1914- ).

Scala Dei *

(la Morera de Montsant, Priorat)

Nom en llatí de la cartoixa d’Escaladei.

Santa Maria de Cadins *

(Salt, Gironès)

Veure> monestir de Cadins  (abadia i antic priorat de monges cistercenques).

Santa Creu d’Ollers

(Guixers, Solsonès)

(o dels Ollers)  Església romànica (933 m alt) del segle XI o XII de Vilamantells, és d’una sola nau rectangular amb campanar d’espadanya.

Situada a la vora de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a la Coma.

Depèn de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys.

Santa Bàrbara -Selva-

(Anglès, Selva)

Santuari (854 m alt) romànic del segle XIII, reformada al segle XVIII i restaurada modernament.

Consta de nau única amb portal adovellat i un airós campanar d’espadanya, al costat de la capella hi ha la casa de l’ermità.

Està situada al cim de la muntanya de Santa Bàrbara, al límit amb els termes de Brunyola i d’Osor.