Important jaciment paleontològic, de l’època del Triàsic Mitjà, que ha posat al descobert una important fauna representativa dels ambients de plataforma costanera de fa entre 240 i 223 milions d’anys.
En aquest període de la història de la Terra, a l’Alt Camp hi havia un ambient costaner de poca fondària aïllat del mar i obert per barreres d’esculls de corall.
(Segrià)
Antiga sèquia d’origen romà que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre.
És probablement, junt amb la sèquia de Torres, de l’esquerra del riu, l’origen dels regs de l’horta de Lleida.
Prenia l’aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs.
Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497.
(ant: Alcorràs) Un dels tres antics castells de la vila, situat darrera la Suda, el castell principal.
El 1102 fou donat pel comte d’Urgell Ermengol V al bisbe d’Urgell.
(Alcanar, Montsià, segle XV)
Comanda de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, creat el 1449 que comprenia la vila.
Fou segregada de la comanda o batllia d’Ulldecona l’any 1449.
(Alcalá de Henares, Madrid, 19 desembre 1308)
Tractat signat entre Jaume II de Catalunya i Ferran IV de Castella.
Els dos sobirans s’havien prèviament entrevistat al monestir de Santa Maria de Huerta (Sòria).
Amb motiu de l’atac conjunt que preparaven contra Granada, acordaren que d’aquest regne, reservat a la conquesta de Castella, en fos separada una sisena part (regne d’Almeria), per al rei català.
Jurisdicció senyorial del terme, comprenia el castell i la vila. A mitjan segle XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur.
El baró Acard de Mur i de Cervelló fou capità general de Sardenya (1413); la seva filla i hereva Violant Lluïsa de Mur i de Cardona és casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, baró de Bellpuig.
Bé que a llur fill, Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II el Sense Fe durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que foren els Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu.
La baronia fou confirmada com a títol del regne el 1755.
Antic monestir (Sant Pere d’Albanyà), erigit segurament a l’indret de l’actual església parroquial d’Albanyà.
Fundat per l’abat Dòmnul, amb llicència del comte-marquès Rampó, rebé, el 844, un diploma de Carles el Calb.
L’any 869 ja havia estat unit al monestir d’Arles (Vallespir).
(Catalunya, 1937 – 1939)
(AIR) Institució creada per la Generalitat, per tal de minorar les calamitats que la Guerra Civil causava als nens. Organitzada per la mestra Estel·la Cortics, la primera colònia s’instal·là a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar.
Acollia nens abandonats o orfes, principalment del nord de l’estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se’n càrrec.
Pel gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després.
(Catalunya, segle XII)
Orde militar creat segurament a Tortosa (Baix Ebre) l’any 1150.
Segons la tradició, fou fundada per Ramon Berenguer IV de Barcelona, amb motiu de la defensa de Tortosa que feren les dones de la ciutat (menades per Marina de Miravall) per salvar-la d’un contraatac àrab.
El distintiu d’aquest orde era un escapulari amb una aixa de grana com a ornament.
(Catalunya, segle XVI)
Títol senyorial, concedit el 1523 per Carles I de Catalunya a la família Montcada.
L’any 1581 fou convertit en marquesat d’Aitona.
