(Catalunya)
Individus d’un poble ibèric del nord del país, segurament per la zona de la Vall d’Aran.
airenosins
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Història
Aimeric, marquesat d’
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial concedit el 1703 a Bernat d’Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d’Oluja, general d’artilleria i baró de Rajadell (1632-1707).
El títol passà, per aliances matrimonials, dels Aimeric als Pignatelli, marquesos de San Vicente, i darrerament als Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe.
Aiguafreda, quadra d’
(Vallès Oriental, segle XIII – segle XVIII)
Antiga demarcació que comprenia els termes d’Aiguafreda, Valldaneu, Bertí, el Brull, la Móra i Tagamanent, centrada a l’antic castell d’Aiguafreda, conegut amb el nom de castell de Cruïlles i situat entre l’actual poble d’Aiguafreda i l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda.
La senyoria passà dels Aiguafreda als Vilaragut (segle XIII), als Basella (segle XIV), als Cruïlles (segle XV), als Aimeric (segle XVII) i als Pignatelli (segle XVIII).
Aidu di Turdu, batalla dels -1347-
(Logudoro, Sardenya, Itàlia, 1347)
Batalla que tingué lloc entre Sàsser i Bonorva, a l’indret anomenat els Aidu di Turdu. L’expedició catalana era manada pel governador Guillem de Cervelló i de Banyeres, la qual fou derrotada pels sards.
Hi moriren els seus dos fills i el seu nebot Hug de Cervelló, vingut amb reforços; el governador morí poc temps després en la retirada.
Fou una de les desfetes més grans dels catalans en les lluites per la submissió de l’illa.
Agullana, camp d’urnes d’
(o de can Bech de Baix) Jaciment arqueològic del final de l’edat del bronze i principi de l’edat del ferro, entre els anys 900 i 650 aC. Fa referència a una necròpoli d’incineració de tombes planes i senzilles.
Va ser trobada prop de la masia de can Bech de Baix, i és coneguda des de l’any 1922.
S’hi han trobat unes 226 tombes, formades per l’urna tapada amb un plat i acompanyada d’algun vaset, tot de terrissa, o d’objectes de bronze i de ferro.
És una de les necròpolis de camps d’urnes més representatives en extensió i riquesa de Catalunya.
Aguilar, marquesat d’ -1653-
(Catalunya, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit per Lluís XIV de França el 1653 a Josep de Margarit i de Biure, tinent general dels seus exèrcits i governador general de Catalunya, baró consort d’Aguilar (de Bassella).
La família s’extingí amb la seva besnéta, muller de Pere Francesc de Bou, i el títol passà a aquesta família, establerta a França.
Ágreda, tractat d’ -1281-
(Ágreda, Sòria, Castella, 27 i 28 març 1281)
Acord signat entre Pere II de Catalunya, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç (futur Sanç IV de Castella). Pere II reconegué Sanç com a hereu de Castella.
En secret, foren acordats també la conquesta i el repartiment de Navarra, així com que el rei de Catalunya rebria Albarrasí i altres viles de la frontera.
Ágreda, tractat d’ -1162-
(Ágreda, Sòria, Castella, 27 setembre 1162)
Pacte signat entre Ferran II de Lleó i el rei Alfons I el Cast, encara infant, voltat dels seus consellers.
Ferran II es comprometé a defensar Alfons i a lliurar-li la seva germana petita Sança de Castella, com a esposa.
agramuntesa
(Catalunya, segle XII – segle XVII)
Nom donat a dues monedes. La primera encunyada a l’Urgell entre els segles XII i XIV.
La segona fou encunyada a Agramunt el 1641, a nom de Lluís XIII, durant la Guerra dels Segadors.
Agramunt, vegueria d’
(Catalunya, segle XIV – 1716)
Demarcació senyorial. Comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera del Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses.
En un principi, Agramunt era només cap de sots-vegueria; el territori que després fou la vegueria formava part, al segle XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera.
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, i vigent fins al 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt, una de les dues alcaldies en que aquest fou dividit.
