(ant: Algesira) Antiga illa de l’Ebre. Adquirida el segle XIII pels templers de Miravet.
Assecats els galatxos que la separaven de terra ferma durant la segona meitat del segle XIX, Algira és actualment compresa en la partida de Vilanova.
(Catalunya, segle XVI – )
Títol senyorial, concedit el 1541 a Joan de Comallonga, senyor dels castells d’Algerri i de Boix, a la vegueria de Balaguer, i secretari i conseller de l’emperador Carles I de Catalunya.
Ha passat a la família dels Camps, que el rehabilitaren el 1931.
Antic barri de la ciutat. Esdevingué una de les quatre parròquies en què fou dividida després de la conquesta, el 1148.
Al començament del segle XVII aquesta parròquia fou incorporada a la de Santa Maria.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.
Passà a la família Desvalls, marquesos del Poal.
Despoblat. Era una antiga parròquia situada a la dreta del Segre, entre les d’All i Olopte, a l’indret de l’actual mas Revetllat, construït el 1593, junt a l’església de Sant Jaume d’Alf, avui desapareguda.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial concedit el 1708 per l’arxiduc Carles d’Àustria a l’únic titular Carles Alemany de Bellpuig i de Fontanella.
(Catalunya, segle XIX)
Antic feu del segle XIX. Confirmat pel pretendent tradicionalista Carles, duc de Madrid, a favor de Maria dels Dolors d’Alemany i de Bellet, filla del general Francesc d’Alemany i Gil de Bernabè.
Antic barri marítim d’Alella, situat a la desembocadura de la riera d’Alella, agregat a mitjan segle XIX a la contigua vila del Masnou.
Era anomenat també les Cases de Mar.
(Maresme, segle XIX – )
Títol senyorial atorgat el 1889 al senador Camil Fabra i Fontanills, a qui succeí el seu fill Ferran Fabra i Puig.
Ha passat a la família Peláez.
Poblat protohistòric, situat sobre un morrot (80 m alt) a la riba esquerra de l’Ebre.
És un sol edifici, d’uns 250 m² de superfície, amb un recinte destinat a habitatge, magatzems i estables.
Ha lliurat un gran nombre d’àmfores fenícies procedents de la zona de l’estret de Gibraltar, per la qual cosa té una gran importància per al coneixement dels primers contactes dels comerciants fenicis amb les poblacions protohistòriques de la zona.
Excavat entre el 1986 i el 1988 per Maria Teresa Mascort, Joan Sanmartí i Joan Santacana.