(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Antic molí, a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó.
Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936.
Nom adoptat el 1937 per l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll.
Antiga casa de camp del terme de Gràcia, entre la riera de Cassoles i el carrer Major.
La finca començà a utilitzar-se el 1883. Donà nom a una estació del Metro.
(Vilallonga del Camp, Tarragonès)
Antic poble, a l’oest del terme, al límit amb el de la Selva del Camp, prop de Paretdelgada.
Antic lloc, entre la ciutat i el nucli de Freginals, que el comanador d’Amposta donà a poblar el 1227.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1711 per Carles III de Catalunya a Josep d’Amigant i de Ferrer (mort el 1713).
Passà, vers el 1813, als Despujol, marquesos de Palmerola.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol senyorial, concedit el 1866 a Narcís de Foixà i de Miquel sobre la seva baronia o varvassoria de Foixà.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat el 1711 pel rei-arxiduc Carles III de Catalunya a Guerau de Peguera i de Berardo, senyor de Foix i de Torrelles (Alt Penedès).
(Occitània, segle XIII – 1607)
Territori. El comte Roger Bernat II de Foix es casà amb Ermessenda de Castellbó, a la mort de la qual (1230) s’incorporà al vescomtat de Castellbó, que havia de servir als comtes de Foix per intervenir en la política catalana.
Fins a Joan I de Foix (1410-36), en que la política dels Foix, desposseïts ja de les terres catalanes en temps de Martí I l’Humà, estigué sota l’òrbita francesa i el 1607 el casal s’incorporà al regne de França en esdevenir el seu titular Enric, rei de França amb el nom d’Enric IV de Borbó.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, probablement concedit per Carles III de Catalunya a Francesc d’Asprer i Talric, únic titular.
Dades dels Països Catalans 