(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1860 amb la grandesa d’Espanya al general Antonio Ros de Olano, per la seva participació a la batalla del riu del mateix nom, més conegut com a riu Märtïl.
Ha passat als Sangro.
(Catalunya, segle XX – )
Títol, concedit el 1920 a Joan Miquel Griñó i Fargas (Lleida, 1883-Madrid, 1964), economista, regidor de Barcelona i impulsor de la Vil·la de Salut L’Aliança.
Antic terme, a l’est de la ciutat, que formà part del Territori de Tarragona.
Antic hostal, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals.
Es trobava al capdavall de l’estany de la Llacuna i donà nom a un barri format a la fi del segle XIX.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau.
Passà als Planella, senyors de Castellcir.
(Catalunya, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial constituïda el 1313, que va pertànyer als Moliner i passà per successius enllaços matrimonials als Queralt (segle XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).
(Granada, Andalusia, 11 novembre 1500)
Pacte entre Ferran II de Catalunya i Lluís XII de França, en que fou acordat el repartiment del regne de Nàpols.
Nom del pla de l’Aigua (segle XIV – segle XVIII), esplanada de la ciutat, al peu dels murs de l’antic castell, a l’indret de l’antic Estudi General.
(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1845 al capità general de Catalunya, Ramon de Meer, baró de Meer, per la seva victòria al lloc de Gra (Segarra).