(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Antic curs d’aigua del pla de Barcelona, que naixia als vessants meridionals de Sant Pere Màrtir i donà nom al barri del Torrent Gornal.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Antic curs d’aigua del pla de Barcelona, que naixia als vessants meridionals de Sant Pere Màrtir i donà nom al barri del Torrent Gornal.
(Catalunya, segle XIX)
Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, concedit el 1846 al ministre de la corona i president del congrés, Francisco de Paula Castro y Pérez de Orozco, en memòria del seu oncle el general Álvarez de Castro, defensor de Girona el 1809.
Antic castell, que dominava la Noguera Pallaresa, al sector meridional de la vall d’Àneu.
(Catalunya, segle XX)
Sigla de la província de Girona en les antigues plaques de matrícula dels vehicles.
(Catalunya-Aragó, 1519 – 1523)
Alçament que es produí a la corona Catalano-aragonesa, especialment als regnes de València i de Mallorca. Els revoltats -dits agermanats-, membres en un principi de la burgesia urbana, pretenien desplaçar la noblesa del poder i reclamaven fonamentalment més participació en el govern municipal i l’abolició dels impostos.
En un context conjuntural que afavoria la revolta, en el qual destaquen, entre altres factors, la crisi d’autoritat i l’augment de la pressió fiscal de la corona, l’increment demogràfic de les ciutats, la força expansiva dels gremis, l’augment del preu dels cereals i la carestia que això comportà, etc, el conflicte es radicalitzà a València i a Mallorca quan els camperols s’incorporaren a la rebel·lió i constituïren veritables exèrcits que s’enfrontaren a les tropes del rei.
Els combats generaren milers de morts i la repressió consegüent, un cop sufocada la revolta, comportà execucions i confiscacions de béns. El fracàs de la temptativa representà, en definitiva, el triomf de la noblesa i, sobretot, l’enfortiment de la monarquia.
A València els seus promotors foren Joan Llorenç i Vicent Peris, mentre que el moviment camperol fou dirigit per Verntallat, a Catalunya, i la mítica figura de l’Encobert, a València. A Mallorca els seus líders foren Joan Crespí i Joanot Colom.
(Empordà, segle XIX)
Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.
Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I Bonaparte al Principat.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, atorgat el 1896 a Joaquim Jover i Costas. Ha passat als vescomtes de Güell.
(Catalunya, segle XX)
Antiga sigla en la placa de la matrícula dels vehicles de la província de Girona.