(Bages)
Ciutat romana de situació incerta que hom ha identificat a vegades amb Manresa.
Antic poble, al delta de l’Ebre, davant Camp-redó.
(Menorca, 1229 – 1287)
(o regne de Menorca) Denominació donada a l’illa en el seu darrer període de dominació musulmana, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I de Catalunya, cosa que li conferia una independència de fet en les relacions amb els estats cristians.
Es mantingué en la titulació dels reis de Catalunya-Aragó després de la conquesta de l’illa (1287) i posteriorment en la dels d’Espanya.
Antiga quadra, al sector septentrional del terme.
El segle XIX, amb Salo i Claret dels Cavallers, formà un municipi.
(País Valencià, segle XVIII)
Nom dels seguidors del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, durant la Guerra de Successió.
Antiga quadra, que havia format un sol terme amb la casa i església de Cuiner.
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1922 a Romà Fabra i Puig, fill del primer marquès d’Alella.
Antiga quadra i parròquia, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Sallent. L’església era dedicada a sant Miquel.
Fou de la senyoria dels marquesos de Gironella.
(Catalunya, 1803 – 1870)
Títol, atorgat el 1803 a Manuel de Godoy y Álvarez de Feria, pel fet d’ésser el regidor degà perpetu de Reus.
Fou suprimit el 1870.