Antic terme, al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera del Pont d’Armentera.
Formà part de la comuna del Camp de Tarragona.
Antic terme, al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera del Pont d’Armentera.
Formà part de la comuna del Camp de Tarragona.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1637 a Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga, senyor de la vila de Martorell.
Passà als Álvarez de Toledo.
(Sicília, Itàlia, segle XV)
Títol atorgat el 1422 a Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, senyor de la baronia d’Aitona.
Un dels quatre barris en que fou dividit l’antic municipi el 1857.
El 1907 hi fou constituïda una tinença parroquial.
Antiga quadra, al límit amb el terme de Tremp.
Terçó (o sesterçó), format amb la divisió de l’antic terçó de Viella; comprenia Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.
(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1876 pel pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaus i Casadesús, única titular.
(Segarra, segle XVIII – )
Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.
Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.
(o la Manreana) Antic terme, al sector occidental del terme.
Era el límit occidental de l’antic comtat de Manresa (que formava part del d’Osona).
(camp de la Manolada (o de l’Esperó), prop de Clarença, Morea, Grècia, 5 juliol 1316)
Fet d’armes entre les forces de l’infant Ferran de Mallorca i les de Lluís de Borgonya, que vencé i decapità al capitost català i pogué emparar-se, així, del principat de Morea.