Antic terme, al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera del Pont d’Armentera.
Formà part de la comuna del Camp de Tarragona.
Mas de Moretó, el
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Història
Martorell, marquesat de
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1637 a Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga, senyor de la vila de Martorell.
Passà als Álvarez de Toledo.
Marmilla, comtat de
(Sicília, Itàlia, segle XV)
Títol atorgat el 1422 a Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, senyor de la baronia d’Aitona.
Marina de Sants, la
Un dels quatre barris en que fou dividit l’antic municipi el 1857.
El 1907 hi fou constituïda una tinença parroquial.
Margarit -Pallars Jussà-
Antiga quadra, al límit amb el terme de Tremp.
Marcatòsa
Terçó (o sesterçó), format amb la divisió de l’antic terçó de Viella; comprenia Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.
Marçal, comtat de
(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1876 pel pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaus i Casadesús, única titular.
Manresana, marquesat de la
(Segarra, segle XVIII – )
Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.
Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.
Manresana, la -Garrigues-
(o la Manreana) Antic terme, al sector occidental del terme.
Era el límit occidental de l’antic comtat de Manresa (que formava part del d’Osona).
Manolada, batalla de la -Grècia, 1316-
(camp de la Manolada (o de l’Esperó), prop de Clarença, Morea, Grècia, 5 juliol 1316)
Fet d’armes entre les forces de l’infant Ferran de Mallorca i les de Lluís de Borgonya, que vencé i decapità al capitost català i pogué emparar-se, així, del principat de Morea.
Dades dels Països Catalans 