(Queralbs / Setcases, Ripollès)
Depressió (2.550 m alt) oberta entre el pic de Bastiments (2.874 m alt) i el Gra de Fajol (2.708 m), que comunica el circ d’Ulldeter i la coma de Fresers.
Arxiu de la categoria: Geografia
Marquesat, el -Noguera/Pallars Jussà-
(Noguera / Pallars Jussà)
Contrada, originada històricament al marquesat de Camarasa i a la vegueria del mateix nom, que persistí fins al segle XVII.
En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera (sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà), el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km² i 3.000 h el 1981.
Marmellar, riera de
(Alt Camp / Alt Penedès / Baix Penedès)
(o de Manlleu) Afluent per la dreta del riu de Foix.
Neix dins el terme de Querol (Alt Camp), al vessant est de la serra de Montagut (962 m alt), travessa el terme d’Aiguamúrcia (Pla de Manlleu) i el del Montmell (Marmellar), al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès (terme de Castellví de la Marca), canvia la direcció oest-est i agafa la nord-sud.
Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu col·lector prop del poble de Castellet (Castellet i la Gornal).
Marmellar -Baix Penedès-
Poble (518 m alt), situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la riera de Marmellar, sota les ruïnes de l’antic castell de Marmellar (dites popularment els Castellots). El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona.
L’església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes (on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que han estat restaurades i traslladades al Museu d’Art de Catalunya), fou la parroquial fins al 1377.
A l’església del castell hom intentà de fundar, el 1148, un priorat canonical regular de Sant Ruf d’Avinyó, sota l’advocació de Santa Maria, però no prosperà.
Mariola, estany de -Pallars Sobirà-
Estany (2.273 m alt) de capçalera de la vall de Tavascan, a la vall de Cardós.
Situat al vessant sud-est del pic de Mariola (2.663 m alt), a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s’alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola (obert entre els pics de Mariola i de Montarenyo).
Marina de Vilanova, la
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Barri marítim de Vilanova, situat a la costa, entre les roques de Sant Gervasi, a ponent, i el barri de la Farola.
És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic (restaurants típics, hotels); hi ha la fàbrica Pirelli. Modernament la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà.
La seva importància es remunta al segle XIV, quan Pere III el Cerimoniós autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies. Tingué duana; el port és de construcció moderna.
El seu creixement, sobretot a partir del segle XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del segle XVIII i començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles.
L’església parroquial (Santa Maria del Mar) fou bastida en 1854-59.
Marina de Torredembarra, la
Barri marítim, a ponent del nucli urbà.
S’originà al voltant de les botigues i els magatzems de pescadors, i ha esdevingut un important centre turístic i residencial.
Al començament del segle XX hom hi edificà una església.
Marina de l’Hospitalet, la
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Sector de la ciutat, limitat al nord per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta del Llobregat.
Hi ha conreus, indústries, barris de barraques (la Bomba) i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa.
El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca.
Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar.
Marina, serralada de * -Catalunya-
Veure> Serralada Litoral Catalana (unitat geomòrfica del nord-est de Catalunya).
Marimon, torre -Vallès Oriental-
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
Masia, situada al sud de la vila, a la dreta de la riera de Caldes.
El 1921 la Mancomunitat de Catalunya hi instal·là una escola superior d’agricultura (des del 1939 és escola de capacitació agrícola).
L’any 2005 la diputació de Barcelona i la Generalitat signaren un pla per convertir-la en estació experimental agrària i que fos la nova seu de l’IRTA.
