Arxiu de la categoria: Geografia

Mascalbó

(Reus, Baix Camp)

(o Mascalvó)  Partida i antic terme, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca de Solcina; és centrat pel mas Calbó, donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó i en el qual nasqué, el 1180, el qui després fou sant Bernat Calbó.

L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament.

Inicialment formà part del terme de les Porpres, i després, del territori de Tarragona. El 1591, la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se’n desprengué el 1852.

Eclesiàsticament pertany a Vila-seca.

Masarbonès

(Masllorenç, Baix Penedès)

(ant: Masnarbonès)  Poble, situat al sector oriental del terme.

L’església de Sant Bartomeu depèn de la de Masllorenç.

Hi ha estiueig.

Mas Riera

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de la ciutat, conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.

Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre.

El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans (sense pas a nivell) i un branc, descobert, del canal de la Infanta.

Mas d’En Bosc, el -Baix Camp-

(Cambrils, Baix Camp)

(o Mas d’Oliver)  Veïnat, al límit amb el terme de Vila-seca.

Havia format una parròquia (Santa Maria) amb els llocs o termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe, Barenys, Mas de l’Abat, les Comes d’Ulldemolins i les Franqueses de Vilafortuny.

Marzà (Alt Empordà)

Marzà

(Pedret i Marzà, Alt Empordà)

Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d’aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament.

El lloc és esmentat ja el 1060.

El castell de Marzà fou adquirit l’any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes.

Martorell de la Selva

(Maçanet de la Selva, Selva)

Poble, situat al sud-oest de la vila.

L’església parroquial (Sant Pere) havia estat possessió del monestir de Breda.

El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera.

Martís

(Esponellà, Pla de l’Estany)

Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320.

Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm³.

Martinet -Baixa Cerdanya-

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Poble i cap del municipi, situat a la dreta del Segre, a la confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà.

Sorgí d’una farga o martinet; com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà de Cadí.

Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell.

Martillac, serra de

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Alineació muntanyosa de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.

Estesa entre el massís de Carans (2.789 m alt), a l’est, i la Noguera de Tor, a l’oest; separa les valls de Sant Nicolau, al nord, i de Sant Martí (Taüll), al sud.

Martanyà, cingles de

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Contrafort occidental (1.045 m alt) del puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu i enfront dels de Talaixà, a l’esquerra de la riera de Sant Aniol.

Pertanyia a l’antic municipi d’Oix.