Masia i antic castell, dins l’antic terme de Requesens.
Situat a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d’Anyet, que s’uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes.
Arxiu de la categoria: Geografia
Miranda, la -Baix Llobregat-
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).
Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat-jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada; el 1950 tenia prop d’un centenar de torres.
S’ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer (hi ha algunes barraques, també).
L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà.
Miramar -Barcelona-
Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant septentrional, el més rost, que domina el port de Barcelona.
Al començament del segle XX hom hi instal·là un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar. Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc.
Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona.
A l’antic restaurant Miramar fou instal·lat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona.
Miramar -Baix Camp-
(Mont-roig del Camp, Baix Camp)
(ant: Guardamar) Lloc, a la costa, entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l’Hospitalet de l’Infant.
El lloc fou adquirit els primers anys del segle XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre (Banyoles).
A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja (de la qual queden les restes) per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona.
A mitjan segle XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les instal·lacions de Miramar foren abandonades definitivament.
Modernament ha estat incorporat al complex turístic de la costa.
Miralpeix -Garraf-
Antiga quadra, situada a l’extrem occidental del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt) i, prop seu, el mas Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, quan era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert.
El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona. El mateix segle XV formava ja un sol terme amb el de Sitges.
Miralles de Copons
(o de Segur) Poble, al nord del terme.
De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l’església de Sant Cristòfol de Secanella.
Pertanyia a la baronia de Segur.
Miralles de Carme *
(Anoia)
Antic nom del poble de Santa Maria de Miralles.
Miralles, riera de -Alt Camp/Anoia-
(o de Carme) Afluent dretà de l’Anoia.
Neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada, entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció sud-oest – nord-est, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.
Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia (municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt).
Miralles, agulla grossa de -Anoia-
(Santa Maria de Miralles, Anoia)
Alt turó (870 m alt) espadat per la banda meridional, a la divisòria d’aigües de l’Anoia i del Gaià, prop del terme de Bellprat.
És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció sud-oest – nord-est, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui.
Miralles -Pallars Jussà-
Església i antic poble, fins al 1970 del municipi d’Espluga de Serra.
Situats prop de Llastarri, a la vall mitjana del barranc de Miralles, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs.
