(Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça)
Alineació muntanyosa, que des del massís del Besiberri es dirigeix vers el port de Viella i separa la vall de Barravés (Vilaller) de la Vall d’Aran.
Culmina al tossal de Mola Gran (2.855 m alt).
Arxiu de la categoria: Geografia
Mola, puig de la -Garraf-
(Catalunya)
Cim (532 m alt) del massís de Garraf, termenal dels municipis d’Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Olèrdola i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).
Moja
Poble (233 m alt) i principal nucli de població del municipi, prop del límit amb els de Vilafranca del Penedès i de Santa Margarida i els Monjos.
Prop de l’església parroquial (Sant Cugat) hi ha una antiga torre de Moja, de planta circular.
El lloc és esmentat ja el 981; l’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja.
Tenien el domini útil al final del segle XVII els Copons, que des del 1702 foren titulars del marquesat de Moja.
Moixeró, el
Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques, constituït per calcàries paleozoiques, que s’estén en direcció oest-est, enllaçant la serra de Cadí amb el massís de la Tosa d’Alp, i separant la conca del Segre (Cerdanya) i la vall del Llobregat (Berguedà).
Té uns 5 km de longitud, i una altura màxima de 2.260 m a les penyes altes del Moixeró.
Formà part del parc natural del Cadí-Moixeró.
Moixa, serra de la
(Gisclareny, Berguedà / Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Sector central del sistema muntanyós que, en direcció oest-est, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’oest, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).
Els cims culminants són els pics de la Muga (2.186 m alt) i de Pradell (2.202) o la roca de la Moixa, termenal dels dos municipis.
Mogrony, serra de
(o de Montgrony) Massís dels Pirineus Orientals, que s’estén en direcció est-oest, entre les dues comarques, sobre les valls de Toses i de Ribes (al nord) i la de Gombrèn (al sud) i que separa les conques del Llobregat i el Freser.
Al pla de Sant Pere hi ha l’església romànica de Sant Pere de Mogrony i el santuari de Mogrony.
L’altitud màxima és de 2.045 m, al puig de coma Ermada.
Mogoda
(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)
(o Moguda, o la Moguda) Caseria i antiga quadra.
Situada a la dreta de la riera de Caldes, aigua avall del poble, vora la urbanització de la Florida.
Mogent, riera de
Curs d’aigua, afluent del Congost, una de les dues branques originàries del Besós.
Neix a 620 m d’alt, als vessants interiors de la Serralada Litoral, prop de Vilalba Sasserra.
El seu curs, de 27 km de longitud, és perpendicular a la costa fins a la Depressió Prelitoral, on pren la direcció paral·lela a la Serralada Litoral i travessa longitudinalment el Vallès Oriental, al peu d’aquests relleus, fins a confluir amb el Congost, a Montmeló.
El principal tributari és la riera de Cànoves, afluent de la dreta que procedeix dels vessants del Montseny; per l’esquerra rep la riera de Vallromanes. És de règim pluvial mediterrani.
Les seves aigües s’aprofiten per al regatge (conreus d’horta, farratges), principalment al curs mitjà baix, i al voltant de la seva conca es concentra la població, així com la indústria i els serveis.
Passa per la Roca del Vallès i per Llinars del Vallès; prop d’allí rep la riera de Vallmajor.
Mitjà -Garrotxa-
Masia i antic poble, dins l’antic terme d’Oix, a l’oest de Monars.
La seva església de Sant Miquel havia estat parroquial; el 977 fou donada pel bisbe i comte Miró II de Besalú a Santa Maria de Besalú.
Mira-sol
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri de la ciutat, uns 600 m a llevant del centre urbà i unit actualment a Valldoreix. És parcialment urbanitzat.
Si bé en el seu origen fou un barri amb funcions de segona residència, compta cada cop més la població censada amb residència fixa.
Té estació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Barcelona a Terrassa.
