Arxiu de la categoria: Geografia

Mina, la

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri, situat, a la dreta del Besòs, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona.

Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en el pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3.266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques.

El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges (uns 400 habitatges) destinats preferentment als barraquistes barcelonins.

El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2.152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Cantunis i de la Perona.

Els equipaments urbans hi són deficients i, malgrat ésser el sector més poblat del terme (més del 40% de la població del municipi), no té els serveis municipals mínims.

El 1959 la comissió d’urbanisme aprovà el pla parcial industrial de la Mina i hom hi instal·là algunes fàbriques.

Té associació de veïns.

Milmanda

(Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)

(pop: Mumanda)  Antic castell i granja de Poblet, situat uns 2 km a l’est del monestir.

Esmentat com a castell el 1148. Poblet l’adquirí per a granja el 1163, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions (1316-48 i 1564-83).

Al començament del segle XVIII l’abat Fèlix Genover el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs.

Després de la desamortització restà abandonat i s’arruïnà.

Millars -Baix Llobregat-

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Antic barri, situat a l’est del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l’Almeda.

És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés.

Hi ha un salt d’aigua del canal de la Infanta.

Ha restat englobat en els plans parcials de Millars i de l’Almeda (1975-78).

Millà -Noguera-

(Àger, Noguera)

Poble, situat al vessant septentrional de la serra de Millà (alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel sud la vall d’Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1.037 m).

De la seva església parroquial (Sant Pere) depenia la d’Agulló.

Dins el seu terme es troba el santuari de Sant Llobí i la caseria dels Masos de Millà.

Milany, serra de

(Ripollès)

Serra del Subpirineu, al sud  de la comarca.

D’estructura juràssica, és el sector ponentí de l’anticlinal que enllaça amb la serralada Transversal.

Culmina a l’Obiols (1.533 m alt).

Migjorn, roca de -Pallars Jussà/Noguera-

(Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera) 

Un dels cims (1.593 m alt) del Montsec de Rúbies, a l’oest del pic de Pallars, termenal dels dos municipis.

Miànigues

(Porqueres, Pla de l’Estany)

Poble (192 m alt), al sud de l’estany de Banyoles.

De la seva església parroquial (Sant Romà) depèn la de Guèmol i el veïnat de la Formiga.

Lloc esmentat ja el 957.

Miana, la

(Sant Ferriol, Garrotxa)

Poble, en un coster, al vessant sud de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.

La parròquia fou traslladada al segle XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont.

Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de la Miana.

Meüll, el

(Castell de Mur, Pallars Jussà)

Poble de l’antic municipi de Mur, en procés de despoblament, situat al nord-oest del cap del municipi.

La parròquia de Sant Martí era de la jurisdicció del paborde de Mur.

Mestracà *

(Camprodon, Ripollès)

Forma popular del poble de Bestracà.