(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany d’origen glacial, a la capçalera de la vall de Boí.
És dominat al nord pel Montardo, i el seu emissari, que alimenta l’estany de Travessani, és un dels cursos d’aigua que formen la Noguera de Tor.
Arxiu de la categoria: Geografia
Monestero, vall de
Vall glacial, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Recolzada en la serra de Sobremonestero (2.878 m alt), al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero, entre els pics de Monestero (2.878 i 2.793 m) i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero, el més important dels quals és l’estany baix de Monestero; la vall segueix una direcció rectilínia sud-nord i enllaça amb l’estany de Sant Maurici.
Monells -Baix Empordà-
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble (56 m alt) i antic municipi (5,60 km²), situat a banda i banda del Rissec.
Es formà al voltant de l’antic castell de Monells, actualment enrunat, esmentat ja el 922; el 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences i a la fi del segle XVII era lloc reial.
L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona. El poble havia estat fortificat i hi ha restes (portals, torres, panys) de les muralles.
Modernament ha estat restaurat per la diputació de Girona; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.
Monegals
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrera el puig de Sant Pere de Mogrony, dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125. Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX.
Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll.
Monars
Llogaret, dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant meridional de la serra de Monars, dita també de la baga de Bordellat, que s’estén entre els colls de Malrem (oest) i de les Falgueres (est) i separa les conques del Fluvià (termes de Beget i d’Oix) i del Tec (terme de la Menera, al Vallespir); culmina al puig de Comanegra (1.558 m alt).
L’església de Sant Feliu de Monars (després, de Sant Sadurní) és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix.
Monar, rec
(Gironès)
Sèquia que deriva l’aigua del Ter per la dreta. Té la presa al límit dels termes de Bescanó i Salt, rega els termes de Salt i el pla de Girona i desguassa a l’Onyar dins la ciutat.
Esmentat al segle XI, sembla que fou construït pels comtes de Girona. Passà a ésser propietat de la ciutat.
Aprofitat per a l’agricultura i per a la indústria, tingué un paper important en la industrialització del barri del Mercadal de Girona, on al segle XIX s’instal·laren les empreses fabrils més importants.
Mollons, cingle de
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Cingle (542 m alt), a l’esquerra de l’Anoia, que forma, juntament amb el turó on s’assenta el castell de Claramunt, l’estret de la Pobla.
Mollo, el -Priorat/Baix Camp-
(o el Mirador) Cim (922 m alt) de la Serralada Pre-litoral Catalana.
Situat al sud de les muntanyes de Prades, termenal dels municipis d’Alforja, Arbolí, Porrera i Cornudella de Montsant.
Mollet -Selva-
(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)
Masia, al nord del poble.
Situat a l’esquerra de la riera de Mollet, afluent per la dreta de la riera de Santa Coloma, que neix al turó de la torre del Vent i desemboca al seu col·lector davant de l’estació de l’Empalme, dins el terme de Massanes.
