Llogaret, situat al nord del poble, prop de la sèquia de Pinyana, propietat, en bona part, del capítol de la catedral de Lleida, antic senyor jurisdiccional.
Antic poble de contribució de Lleida, despoblat al segle XVII, fou repoblat al segle XIX arran de l’establiment dels nous regadius del canal d’Aragó i Catalunya.
Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l’est, el congost pel qual el Gaià s’obre pas cap al mar.
El poblament era dispers i centrat per l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera.
Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el segle X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antiga parròquia, que forma un terme (5,33 km2), situat al vessant septentrional del Montsec, damunt la conca de Meià, separat de la resta del municipi pels termes de Gavet de la Conca, de Vilanova de Meià i d’Artesa de Segre.
La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià.
Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet.
(Albanyà, Alt Empordà / Beuda, Garrotxa)
(o de la Mare de Déu del Mont) Massís (1.115 m alt) del Pre-pirineu, a l’alta Garrotxa, format pels contraforts orientals del Pirineu, a la divisòria entre el Fluvià i la Muga.
Als seus vessants neix el riu Manol, afluent de la Muga. Hi predominen els materials calcaris.
La vegetació és de tipus mediterrani (bosc d’alzina, sotabosc de boix).
Al cim del pic del Mont hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.
(Castellfollit del Boix, Bages)
Priorat benedictí (Sant Pau del Mont) dependent de Sant Pere de la Portella (Berguedà), situat a l’antic terme de Grevalosa.
És esmentat ja el 1140. Els priors eren monjos de la Portella que solien tenir-hi comanat un sacerdot o rector que s’encarregava de l’església i de la veïna de Sant Miquel.
Des del segle XV perdé el caràcter de priorat i restà simple propietat de la Portella. Hi ha les ruïnes de l’antiga església.
Poble (1.237 m alt), al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona, entre Vilac i Montcorbau.
L’església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica.
Formava part de l’antic terme de Betlan.
(o Molnars) Poble, abans pertanyia al terme de Tamarit de Mar, a l’antic límit entre els seus termes, a 1 km de la mar (platja Llarga).
La seva església (Sant Cosme i Sant Damià) depenia de la de Tamarit.
Dins el terme hi ha la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Poble (161 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Barcelona a València per l’Ordal, és el nucli més important del terme.
Juntament amb la tradicional activitat agrícola, amb predomini del conreu de la vinya, s’ha desenvolupat una gran activitat industrial.
(o Monistrol de Rajadell) Poble, a l’esquerra de la riera de Rajadell, sota el coll Baix, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria).
(Sant Sadurni d’Anoia, Alt Penedès)
Poble (139 m alt), situat a l’esquerra de l’Anoia, enfront del seu aiguabarreig amb la riera de Mediona.
El lloc, esmentat ja el 986, pertangué al terme del castell de Subirats. Formava municipi independent a mitjan segle XIX (el 1820, però, havia estat temporalment incorporat ja a Sant Sadurní).
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Fou de la senyoria dels Dusai, que obtingueren el marquesat de Monistrol d’Anoia.
