Barri de la ciutat, sorgit modernament per l’expansió de la ciutat vers el nord, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut un antic raval, Sant Pere de la Pedra.
Secà de Sant Pere, el
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Secà, vall del
(Segrià)
Vall de la comarca, a la zona de contacte amb les Garrigues, que es forma dins el terme d’Alfés i es dirigeix vers l’oest fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre.
Les aigües de pluja que s’hi escolen són retingudes pel pantà del Secà (o pantà d’Utxesa), abans d’arribar al seu col·lector natural.
Sec, riu -Vallès Occidental-
Curs d’aigua intermitent, que neix als vessants meridionals del massís de Sant Llorenç del Munt.
Drena els termes de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès.
Donà nom al lloc de Sant Pau de Riu-sec.
Sec, riu -terres de l’Ebre-
Afluent dretà de l’Ebre, que neix a la creu de Saboga, vora Gandesa, passa per Corbera d’Ebre i les Camposines i s’uneix al seu col·lector aigua avall de Móra d’Ebre.
Savinosa, la
(Tarragona, Tarragonès)
Platja de la costa, a ponent de la ciutat, separada de la de l’Arrabassada per la punta de l’Arrabassada.
En aquest promontori hom bastí a la dècada del 1920 el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa, que funcionà fins a la dècada del 1950.
El veïnat, que comprèn ambdues platges, és residencial i turístic.
Savila
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Santuari de Santa Maria de Savila, a la dreta de la ribera Salada, dins la parròquia de Ceuró. És esmentat ja el 1250, però en 1781-88 fou bastit el nou edifici.
La imatge fou tallada el segle XIII. Una tradició llegendària fa la imatge procedent de la ciutat de Sevilla.
Savassona
(Tavèrnoles, Osona)
Antiga demarcació parroquial, al nord-est del cap del municipi, centrat per l’antic castell de Savassona i l’església parroquial de Sant Pere.
L’antic terme del castell comprenia tot l’actual municipi de Tavèrnoles i més tard els de Tavertet i part del de Vilanova de Sau. El castell, a 611 m alt, estratègicament situat, fou renovat als segles XVII i XIX i és encara habitat. Existia el 890 i estigué sota l’alt domini dels vescomtes d’Osona, però regit per una família de cavallers, els Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona.
L’antiga parròquia de Sant Pere, sufragània de la de Tavèrnoles des del segle XV, és als peus del castell i fou reedificada el 1060; es conserva íntegre l’edifici romànic.
En un puig enfront del castell, sobre l’emplaçament d’un antic poblat ibèric, hi ha la capella de Sant Feliu de Savassona o Sant Feliuet.
Sauva Negra
(Castellcir, Moianès / Centelles / Sant Martí de Centelles, Osona)
Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (972 m alt), que enllaça, per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels tres municipis.
Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra). És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra.
Saurí
(Sort, Pallars Sobirà)
Poble (1.233 m alt), fins el 1970 pertanyia al municipi de Llessui. És situat a la vall d’Àssua, a la dreta del riu Pamano. Al segle XIX formà el municipi de Saurí i Menauri.
De l’església parroquial (Sant Víctor) depèn l’antic terme de Menauri.
En aquest poble hi havia les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Esteve, que formaven la cel·la o monestir de Saurí, que l’any 979 ja era regit per un prevere. Hom en desconeix l’origen i la filiació.
Sauleda
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble, fins el 1972 del terme de Sant Miquel de Cladells, centrat per l’antiga església de Sant Iscle i Santa Victòria, que depenia de la canònica de Sant Pere Cercada; és un edifici romànic del segle XI.
El lloc és esmentat ja el 898.
