(Vilanova de Sau, Osona)
Embassament del Ter, en encaixonar-se el riu al sector septentrional del massís de les Guilleries a la gorja de Sau. S’inicia aigües avall de la confluència amb el Gurri i s’estén fins abans d’introduir-se a la Selva, on enllaça amb l’embassament de Susqueda.
Fou acabat el 1960, i té una potència de 56.000 kW i una capacitat de 177 milions de m3. El 1966 se’n derivà un canal Ter-Llobregat, capaç d’aportar 8 m3/segon a l’abastament de Barcelona.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.381 m alt), en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, a l’extrem occidental del municipi, sota el coll de Sas (1.480 m alt.), obert entre el tossal de Sant Quiri (coronat pel santuari de Sant Quiri) i el Canbell de Sas.
Centre de l’antic batlliu de Sas (que donà nom a l’antic municipi de Benés: el Batlliu de Sas). De la seva església parroquial (Sant Miquel) depèn la d’Erta.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Sarroca de Barravés) Poble (1.140 m alt), fins el 1965 del terme de Llesp. És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés. La seva església és dedicada a sant Joan.
El 1831 pertanyia al marquès de la Manresana; al segle XIX fou agregat al municipi de Vilaller.
Poble (131 m alt) i centre del municipi, situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme.
L’església parroquial de Sant Pau és esmentada ja el segle XIV. El lloc formà part de la batllia forana de Girona.
Modernament l’empresa Torras Hostench hi ha construït un barri per als treballadors.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial i antic municipi (annexionat el 1921), al límit oest de la ciutat, entre Esplugues de Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts de Sarrià.
Es formà al voltant de l’església de Sant Vicenç, en el qual a partir de l’edat mitjana s’establí l’aristocràcia que fugia de Barcelona. Posteriorment, es convertí en un centre d’estiueig dels barcelonins, que hi construïren nombroses torres. També s’hi establiren diversos convents, com el de les clarisses de Pedralbes i el del caputxins.
És un barri residencial i s’hi concentren la majoria de grans escoles privades.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Cim (1.216 m alt) de la serra de Bellmunt, a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt.
Hi hagué el castell de Sarreganyada, que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I. Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona. Després desapareix de la documentació.
Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell.
(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)
Cim (2.632 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Rius de la del riu Nere, termenal dels dos municipis.
Al vessant septentrional neix el riu de Sarraera, afluent, per la dreta, del riu Nere.
(Segrià / Llitera / Baix Cinca)
(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.
Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.
Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(ort trad: Sarahís) Llogaret (1.337 m alt), fins el 1965 del terme de Durro, situat a la dreta del barranc de Sarais, poc abans de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
La seva antiga església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
(Granyanella, Segarra)
Antiga quadra, a la vora del riu d’Ondara, prop de la Curullada, centrada en l’antiga torre de Saportella, un molí de planta quadrada amb torres cilíndriques en tres dels angles, encara habitat, i amb l’aspecte d’una construcció del segle XVI.
L’any 1333 pertanyia a Tomàs de Saportella.
