Gran casa de la ciutat, al terme d’Establiments, edificada el 1776.
Són famosos els jardins que l’envolten.
Berga, son
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Geografia
Berfull
Llogaret, a 1 km al nord-est del poble.
Antic lloc de moriscs del terme de l’Ènova, fou agregat el 1574 a la nova parròquia de Rafelguaraf. Tenia 20 focs el 1609.
Otos (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,07 km2, 326 m alt, 462 hab (2014)
Situat a l’est d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1.024 m alt) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, afluent de l’Albaida i límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar i el barranc de la Mata. El terme és accidentat al sud, mentre que al nord, és pla.
La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc, i la resta és ocupat per l’agricultura, principalment de secà (vinya, oliveres i cereals); hi ha molt poc regadiu (hortalisses). Una quarta part de la població activa és dedica al sector industrial. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.
El poble és a la dreta del barranc de la Mata; hi destaca la seva església parroquial. Fou el centre de la baronia d’Otos.
Pertanyen al municipi les caseries de Torralba i Micena, que formen un enclavament.
Enllaç web: Ajuntament
Osseja (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,13 km2, 1.247 m alt, 1.400 h (2012)
(o Oceja, fr: Osséja) Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, fins vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès). El terme, accidentat, és cobert en part de boscos i de pasturatges.
Agricultura de secà (cereals i patates) i de regadiu (peres d’aigua i pomeres), afavorida per dos canals d’irrigació. La ramaderia de bestiar boví i oví complementa l’economia. Però el fort desenvolupament que ha tingut recentment ha estat produït per l’estació balneària: hotels de convalescència, sanatoris i una instal·lació d’helioteràpia.
El nucli antic del poble envolta l’església parroquial romànica (Sant Pere), consagrada el 1219 però refeta el 1894 i que conserva un retaule barroc de Josep Sunyer (1699).
Formà, fins al segle XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la vall d’Osseja.
Orxeta (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 24,06 km2, 177 m alt, 875 hab (2014)
Situat als vessants de la serra d’Orxeta (671 m alt) i de la Relleu, a la riba dreta del riu de la Sella, el terme s’estén a banda i banda del riu. Una bona part del territori són erms, pasturatges o pinedes.
És conrea menys d’una quarta part del terme municipal i la major part es dedica als conreus de secà: els més estesos són els cereals, garrofers i ametllers; al regadiu s’hi conreen cítrics (llimoners i tarongers). Dins el terme hi ha el pantà d’Amadòrio. Petita indústria de materials de la construcció. La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina.
La vila està situada a la dreta del riu de Sella i hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1759-61.
Enllaç web: Ajuntament
Orxa, l’ (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 31,76 km2, 268 m alt, 676 hab (2014)
(cast: Lorcha) Situat a la vall del Perputxent, als vessants de les serres de la Solana i de la Safor, a la riba dreta del riu d’Alcoi, que travessa el terme de banda a banda i que ha tallat l’estret de l’Orxa. El territori és muntanyós, i només una quarta part és conreat. Una gran part és poblat de garriga, així com boscos de pins i d’alzines.
Al sector agrícola, en el qual predomina el secà sobre el regadiu, els conreus més estesos són els d’oliveres i els garrofers. Aviram. L’activitat industrial és la base de l’economia. Àrea comercial d’Alcoi. Demogràficament, ha minvat des del començament del segle XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior.
La vila és encimada dalt d’un coster a la dreta del riu; destaca l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena (reconstruïda el 1748). El 1644 la població fou arruïnada per un terratrèmol.
Dins el terme s’alçava l’antic castell de Perputxent, de l’orde de Montesa.
Ortafà (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,49 km2, 44 m alt, 1.270 hab (2012)
(ant: Hortafà, fr: Ortaffa) Estès en gran part a l’esquerra del Tec.
Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de secà, dedicada bàsicament a la vinya, també hi ha conreus d’hortalisses i fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers). La ramaderia (bestiar oví) i la indústria cotonera són activitats complementàries. Àrea comercial de Perpinyà. Després d’una lleugera davallada, iniciada a començament del segle XX, la població tendeix actualment a augmentar.
El poble, esmentat ja al segle X, es troba prop del Tec, al vessant sud d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà, centre de la baronia d’Ortafà.
Orpesa (Plana Alta)
Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 26,42 km2, 33 m alt, 9.625 hab (2014)
(cast: Oropesa del Mar) Situat a la subcomarca del Desert de les Palmes, a la dreta del barranc de Xinxilla, vora el litoral mediterrani, on forma el cap d’Orpesa i s’aixeca el far d’Orpesa que tanca pel nord la platja d’Orpesa, i al nord-est de Castelló de la Plana. El sector nord és format per una plana on antigament hi havia l’albufera d’Orpesa. Aproximadament la meitat del territori municipal forma una àrea de boscos de pins i de matolls amb abundància de margalló.
El principal recurs econòmic és l’agricultura; les àrees de regadiu, assaonades amb aigua de pous, produeixen plantes d’horta i cítrics; entre els conreus de secà, molt més extensos, excel·leixen els garrofers, la vinya, els ametllers i les oliveres. Hi predominen les explotacions agràries petites. Pedreres. La proximitat de la costa afavoreix el turisme i els serveis. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és als vessants d’un turó on hi ha les restes del castell d’Orpesa del temps de la dominació musulmana i que fou el centre de la baronia d’Orpesa. Durant els segles XVI i XVII estigué molt castigada pels pirates i hom bastí diverses torres de defensa: torre del Rei (o torre d’Orpesa), de Bellver, del Colomer, etc.
Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’Orpesa.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Oriola (Baix Segura)
Municipi i capital comarcal del Baix Segura (País Valencià): 365,44 km2, 23 m alt, 83.417 hab (2014)
(cast: Orihuela) Està situat al sector occidental de la comarca, de la qual comprèn quasi la meitat. El terme, constituït per la vall del Segura, és pla, i només és accidentat al nord per la serra d’Oriola i al sud per la d’Escalona; el territori s’estén fins a la Mediterrània, on presenta una costa alta i rocosa en els seus 15 km de longitud.
La riquesa és bàsicament l’agricultura, centrada en la rica horta del Segura, que n’aprofita les aigües mitjançant un sistema de sèquies. El regadiu és dedica al conreu d’hortalisses i de tarongers; també s’hi conreen altres arbres fruiters i alfals. Al secà es conreen oliveres, ametllers i garrofers. Té també una certa importància la ramaderia de llana. Avicultura. L’activitat industrial va estretament lligada a l’agricultura: indústries alimentàries (de conserves) i d’embalatges, i indústria tèxtil. És centre de la subàrea comercial, dependent de Múrcia,
LA CIUTAT.- És al peu de la serra d’Oriola, coronat per les restes de l’antic castell d’Oriola. Conserva nombrosos monuments, com la catedral, començada al segle XIV, quan era col·legiata (bisbat d’Oriola), l’església de Santiago, el col·legi de Sant Domènec, l’antiga Universitat d’Oriola (construïda en 1522-1688), el palau del marquès de Rafal, etc.
HISTÒRIA.- Durant l’època visigòtica fou cap d’un dels vuit ducats en què Leovigild dividí la Península. En temps de la invasió sarraïna era governada pel duc Teodomir, que convertí el comtat en un petit regne gòtic i es mantingué sobirà durant 60 anys (cora de Tudmir). Quan formava part del regne de Múrcia fou conquerida i repoblada per Jaume I el Conqueridor, el qual la cedí a Castella. Jaume II el Just la recuperà (1304) per a la corona catalano-aragonesa. Durant les guerres amb Castella de Pere III el Cerimoniós fou assetjada i presa per Pere el Cruel. Dins el regne de València, en l’etapa foral, s’administrà amb força autonomia, i fou capital de la governació d’Oriola. Durant les Germanies tingué lloc la batalla d’Oriola.
El municipi comprèn, a més, els pobles de La Aparecida, Arneva, la Campaneta, Molins, El Mudamiento, Torremendo, Sant Bartomeu d’Almisdrà i La Marquesa, el llogaret de Rabat, les caseries de Correnties, Almoravit, Barba-roja, Bonança, Raiguero de Bonança, Escorratell, El Molino de la Ciudad, Sant Onofre, Masquefa, el Ramblar, Las Norias, les parròquies de la Matança, la Murada i Urchillo i el monestir de la Penitència.
Enllaç web: Ajuntament
Berdica
Caseriu, a 2 km al nord-est de la vila.
