Caseriu, situat a l’esquerra i sobre el congost del Túria, a 8 km al sud de la vila.
Bercuta
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Berberí, punta des
(o de Felipet) Cap de la costa oriental, damunt del poble hi ha el castell de Sant Felip.
Berandia
Llogaret, al nord de la vila, a la dreta de la rambla d’Arquela.
Benumea
Despoblat, al sud-est de la vila. Només en resta l’església (Sant Sebastià).
Antic lloc de moriscs, el 1574 fou agregat a la nova parròquia de Favara de Pego. El 1611, després de l’expulsió dels moriscs, fou repoblada, però es despoblà a mitjan segle XIX.
Bensa
Bennat
Llogaret, a la Comalada, al camí a Sant Guillem de Combret.
És documentat ja el 881.
Bennàger, sèquia de *
Altre forma del nom de la sèquia de Benàger.
Orellà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,08 km2, 873 m alt, 16 hab (2009)
(fr: Oreilla) Situat al sector alt de la comarca, al peu del pic de la Pelada, entre els contraforts meridionals del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol, prop del seu aiguabarreig amb la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent. La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries.
L’agricultura, en part de regadiu, és molt escassa, s’hi conreen cereals de secà, farratges i horta (fruiters: pomeres i pereres), vora l’Évol. El cens ramader és mínim (bestiar boví i oví).
El poble és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la seva confluència amb la Tet. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Dins el terme també hi ha els llogarets de Guixà, Celrà i Turol.
Ordino (Andorra)
Parròquia del Principat d’Andorra: 90,3 km2, 1.304 m alt, 4.545 hab (2015)
La tercera, segons l’ordre tradicional. Situat a la vall de la Valira d’Ordino, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, afluent de la Valira, i al peu del pic de Casamanya.
Conreus de secà (cereals) i sobretot de regadiu (prats per al bestiar). Ramaderia (ovina, bovina). Indústria hotelera. El 1983 fou inaugurada la nova estació d’esports d’hivern d’Arcalís. Fins a mitjans del segle XX hi hagué una forta davallada de població, però ha partir dels anys 1970, coincidint amb l’expansió turística i l’edificació de nous habitatges, s’ha produït una notable recuperació.
Al poble destaca l’església parroquial romànica (Sants Corneli i Cebrià), que conserva dues imatges romàniques de la Mare de Déu (segles XII i XIII), un Crist de grans proporcions (segle XVII) i alguns notables retaules barrocs. També són remarcables les cases pairals de Rossell i d’Areny-Plandolit. En un turó proper hi ha les restes d’un suposat castell moro dit de la Seca. Administrativament és dividit en cinc quarts: Ordino, Sornàs, Ansalonga, la Cortinada (amb Arans), i Llorts.
El terme comprèn, a més, l’antic poble del Serrat, l’antic hostal del Vilaró, l’antiga caseria del Vilar, a més de nombroses bordes, gairebé totes abandonades, a les valls superiors.
Enllaços web: Comú – Tràmits – Centre Esportiu
Orbanyà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,40 km2, 836 m alt, 9 hab (2012)
(fr: Urbanya) Situat a la conca de la Tet, entre el Serrat Gran i el Pic de la Mosquetosa, comprèn la vall alta de la riera d’Orbanyà, que neix al vessant meridional del coll de Torn i s’uneix, per l’esquerra, amb la riera de Noedes, a Conat, per formar la riera de Callau. Una gran part del terme és boscat (bosc de la Pinosa, la Fajosa).
La migradesa de l’agricultura, amb conreus de secà (cereals, patates i llegums) i de la ramaderia han provocat gairebé el despoblament total de la població, que s’ha reduït de manera considerable des del 1936, encara que actualment, sobretot a l’estiu, s’ha convertit en lloc de segona residència.
El poble, esmentat ja el 1186, s’assenta vora la riera d’Orbanyà, al voltant de l’església parroquial. Fou annexat el 1973 al de Rià i segregat de nou el 1983.
El terme comprèn l’antic veïnat de Marçac i el despoblat de Navilles.
