Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 25,92 km2, 1.335 m alt, 620 hab (2012)
(fr: Err) Estès per la vall d’Er, i accidentat pel vessant oest del Puigmal, on neix el riu d’Er, afluent esquerrà del Segre, la serra de l’Artiga i la tossa d’Er (2.346 m alt) i la del Pas dels Lladres. La major part del territori és cobert de bosc i pastures.
Economia basada en la ramaderia bovina (cooperativa lletera) i l’agricultura (cereals, arbres fruiters i patates); hi ha prats artificials. També és un important centre d’estiueig. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble està dividit en dos sectors, Er de Baix, a la dreta del riu d’Er, i Er de Dalt, on hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Er, amb una imatge romànica, bruna, molt venerada a la comarca, que correspon a l’antiga parròquia; i la nova església parroquial de Sant Genís, amb una inscripció del 930. Estació d’esquí d’Er-Puigmal.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 30,52 km2, 1.231 m alt, 665 hab (2012)
(fr: Enveitg) Situat a la solana. Comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol, i un sector muntanyós, al vessant meridional del Carlit dit la muntanya d’Enveig.
Grans extensions de pastures i notable activitat ramadera (bestiar boví, oví. cabrum i equí), base de l’economia tradicional. Conreus de cereals, patates i arbres fruiters. S’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu. Hi ha certa activitat econòmica gràcies al tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol.
El poble es troba a l’interfluvi de les valls de Querol i del Reür, davant la muntanya de Bell-lloc; hi destaquen el casal dels Pastors, antics senyors de la varvassoria d’Enveig, i l’església parroquial de Sant Sadurní, restaurada el 1847, que conserva el primitiu absis romànic i l’altar major barroc del 1760. El poble és esmentat ja el 839.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,66 km2, 50 m alt, 977 hab (2014)
Situat al sud de la comarca, limita amb la Costera a través d’una sèrie d’elevacions (serra de l’Ènova, 153 m alt), ocupades per matollar, i pràcticament unit al terme de Manuel, pocs quilòmetres al nord de Xàtiva.
Economia basada en l’agricultura, que ocupa dues terceres parts del territori, amb predomini del regadiu (principalment tarongers i també arròs i hortalisses), alimentat pel riu d’Albaida a través de la sèquia comuna de l’Ènova. El secà i la ramaderia són poc importants. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció (obra del segle XVII), forma una conurbació amb l’antic terme de Sanç (agregat al segle XIX i on hi ha les ruïnes del palau o castell de Sanç) i els nuclis de l’Abat i Faldeta.
Municipi i capital comarcal de la Canal de Navarrés (País Valencià): 241,75 km2, 318 m alt, 5.291 hab (2014)
(cast: Enguera) Ocupa una gran extensió de terreny al sud de la comarca i al nord de la serra Plana, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terreny és molt muntanyós (serra d’Énguera, darrer contrafort del Caroig).
Els conreus, predominantment de secà (oliveres, ametllers, garrofers, vinya i cereals), són a la plana o vall d’Ènguera, al nord del terme, on el relleu es fa més suau. De regadiu, s’hi conreen tarongers i hortalisses. Ramaderia ovina i apicultura, La indústria tèxtil de gran tradició al segle XVIII i part del XIX, manté encara una certa activitat, però en conjunt la vida econòmica ha perdut pes i la població ha anat minvant durant tot el segle XX. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila es troba al peu de la serra Plana, a la vall d’Ènguera, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel, edificada el segle XVI i que va ésser reconstruida després del terratrèmol de 1748.
Dins el terme hi ha les caseries de Navaló, Benalí, entre d’altres.
Parròquia d’Andorra: 84 km2, 1.238 m alt, 13.084 hab (2012)
La segona de les set en què és dividit el Principat d’Andorra. El terme comprèn el territori del Pas de la Casa (a l’anomenada solana d’Andorra), on hi ha la frontera amb l’estat francès, i l’estació d’esquí del Pas de la Casa. Dins el terme hi ha també l’estany d’Engolasters, la central hidroelèctrica FHASA i les dues emissores radiofòniques del Principat: Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls.
L’economia local es basa en el comerç i el turisme, que ha afavorit el desenvolupament de la construcció i de la indústria hotelera, causes del gran creixement demogràfic.
El poble es troba a la vall de Valira d’Orient; se’n destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, que conserva el primitiu campanar romànic. Per Carnaval hi té lloc el famós ball de l’Ossa.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,03 km2, 20 m alt, 684 hab (2014)
(o la Venta d’Emperador; ant: Llocnou d’Emperador) És el terme més petit del País Valencià i voltat completament pel de Museros, al nord de la ciutat de València.
El municipi basa la seva economia en petites zones de regadiu a la zona no edificada (hortalisses i tarongers), a través de la sèquia de Montcada, i modestes indústries (del moble i la construcció). Àrea comercial de València.
El poble té origen en un hostal situat a l’antiga carretera de València a Madrid, que adquirí a mitjan segle XVIII un comerciant, Agustí Emperador, i que convertí en petita colònia fabril i edificà un palau amb torre quadrada, després d’aconseguir la senyoria del lloc. S’ha mantingut com a municipi independent, però eclesiàsticament ha depès sempre de Museros. S’hi va aixecar una ermita a la Mare de Déu del Roser. El 1978 fou annexat a Museros, però se’n tornà a segregar el 1985.
Municipi i capital de la comarca del Baix Vinalopó (País Valencià): 86 m alt, 326,07 km2, 228.647 hab (2014)
(ant: Elig, cast: Elche) Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta format per les aigües del Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera de Fondo, saladar d’Elx i albufera d’Elx). Cap a l’interior, la serra Negra i l’alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres Grossa i de Sanxo.
POBLACIÓ I ECONOMIA.- L’evolució demogràfica s’ha mantingut ascendent ja des de començament del segle XVIII i s’ha accelerat les darreres dècades. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L’altre gran motor de l’economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s’hi afegeixen el turisme i l’estiueig.
LA CIUTAT.- El nucli antic de la ciutat, o Vila Murada (declarada conjunt històrico-artístic el 1968), és a l’esquerra del Vinalopó. Se’n destaquen, entre altres, l’alcàsser de la Senyoria i palau d’Altamira, la Calatorra, la Corredora, l’ermita de Sant Sebastià i l’església de Santa Maria (1673-1767), amb la portalada barroca i la capella de la Comunió, que és atribuïda a Jaume Bort i a on té lloc la representació del Misteri d’Elx. La ciutat s’expandí a partir del segle XVI i avui s’estén a banda i banda del Vinalopó, si bé se n’han respectat els palmerars. Ambdués ribes resten unides per diversos ponts, un dels quals fou el primer que es va construir a Europa de prehistòrics, hel·lenístics, ibèrics i romans. És centre d’àrea comercial. Aeroport a l’Altet.
HISTÒRIA.- L’antiga Hèlix o Ilici fou poblada pels ibers, i també pels grecs, que s’establiren en l’antic golf d’Elx, prop de l’actual Santa Pola. Formà part del domini cartaginès al segle III aC, fins a la conquesta romana. Els romans hi establiren (en temps d’August) una de les primeres colònies de la costa amb el nom de Colonia Iulia Ilici Augusta. En el període posterior bizantino-visigòtic hi fou establert un bisbat. Durant els primers temps de la dominació musulmana a la Península (segle VIII) pertanyé a l’estat autònom de Teodomir, i després de la disgregació del califat de Còrdova (segle XI) formà part dels regnes de taifes de Dénia i de Múrcia.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,29 km2, 23 m alt, 8.275 hab (2012)
Situat a la plana litoral, al Riberal, a l’esquerra del Tec.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment la de regadiu (arbres fruiters i productes d’horta), al secà s’hi conrea vinya, lligada a la producció de vi -diverses cooperatives-, el comerç i la indústria, en part derivada de l’agricultura; també hi creix l’activitat turística.
La ciutat s’alça sobre un turó del centre del terme, dividida en dos sectors, la Vila Alta i la Vila Baixa, circumdats per un recinte de muralles cadascun, bastides al segle XII i inutilitzades el 1680. Se’n destaquen, a la Vila Alta, la catedral d’Elna, amb un claustre notable, i el monument als morts d’Aristides Maillol. A la Vila Baixa hi ha l’església de Sant Jaume i la necròpoli romana i paleocristiana, corresponents a la ciutat pre-romana d’Illiberis, la localització de la qual fou feta el 1948.
Del 1939 al 1944 va funcionar la Maternitat d’Elna, la qual va ajudar a néixer prop de 600 nens, fills de refugiades de la guerra civil espanyola.
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 8,77 km2, 90 m alt, 17.501 hab (2014)
Situat a l’oest de la comarca, al límit amb l’Horta. El terreny és pla, amb algunes ondulacions cobertes de pi.
La base de l’economia local és l’agricultura, majoritàriament de regadiu (hortalisses, tarongers, blat de moro, blat i pereres), al secà predomina la vinya, seguida de les oliveres i els ametllers. Completen els recursos una indústria molt diversificada i les activitats derivades de l’estiueig i les segones residències, gràcies a la proximitat de València. El municipi, segregat el 1958 de la Pobla de Vallbona, ha viscut un espectacular augment demogràfic a partir d’aquesta data. Àrea comercial de València.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és al centre de la plana, té l’origen en una granja carmelitana.
Municipi i capital comarcal del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 45,79 km2, 395 m alt, 53.540 hab (2014)
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la serralada Pre-bètica. Abundant vegetació natural i pastures.
L’aprofitament del sòl per a terres de conreu és molt minso, que es reparteixen equitativament entre secà i regadiu; destaquen els ametllers, les oliveres, els vinyets, els cereals i les hortalisses. El pantà d’Elda, bastit el segle XVII, és fora d’ús. La indústria del calçat, amb gran nombre de fàbriques i indústries subsidiàries, ha estat durant anys la base de l’economia local i la causa del gran corrent immigratori dels darrers anys; la resta de les indústries tenen poc abast: fusta i del moble, cautxú i plàstics, etc. Darrerament l’activitat industrial ha minvat a favor del desenvolupament dels serveis.
La ciutat, de probable origen romà, respon a un emplaçament defensiu en un colze del Vinalopó, amb el nucli medieval en un turó, amb l’antic castell d’Elda que esdevingué palau dels comtes d’Elda, es va expandir cap a l’est a partir del segle XVIII; avui forma pràcticament una conurbació amb el municipi veí de Petrer. A la fi del segle XIX fou centre destacat del moviment cooperatiu obrer, i encara avui hi radiquen diverses cooperatives i associacions. El 1904 rebé el títol de ciutat.
Dades dels Països Catalans 