Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Estagell (Rosselló)

11 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,83 km2, 77 m alt, 1.950 hab (2012)

(fr: Estagel) Situat a les Corberes, al límit amb la Fenolleda i estès des dels contraforts occidentals del massís de Pena fins a la plana on conflueixen l’Aglí i la ribera de Maurí (pla d’Estagell).

El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior; i ha donat lloc a dues importants cooperatives vinícoles. Àrea comercial de Perpinyà.

La vila, a la dreta de l’Aglí, conserva un portal de l’antiga muralla; l’església parroquial conserva un retaule barroc del Roser, entre altres peces; també n’és notable, a la plaça, el monument a Francesc Aragó, fill de la vila.

Dins el terme hi ha dos menhirs, coneguts per les Encantades, l’ermita de Sant Vicenç i un cementiri visigòtic.

Esquerda, l’ (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,67 km2, 350 m alt, 164 hab (2012)

(fr: Lesquerde) Estès per la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, notable bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l’Esquerda, llarga alineació muntanyosa de direcció oest-est que forma l’eix de la comarca. A la muntanya hi ha claps d’alzines, però a la resta del territori hi ha sobretot brolles, matolls i garrigues.

Economia basada en l’agricultura, sobretot la vinya (per a la producció de vi amb denominació d’origen controlada), i pastures i farratge. Hom hi havia explotat mines de ferro i mini; encara hi és extreta pedra de guix. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, a l’esquerra de l’Aglí, és en un coster, al vessant meridional de la serra de l’Esquerda. Al nord s’hi ha descobert un antic habitatge fortificat de l’edat del ferro.

Esporles (Mallorca Tramuntana)

22 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 35,23 km2, 198 m alt, 4.940 hab (2014)

Situat als vessants meridionals de la serra de Tramuntana a la vall del torrent d’Esporles, des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma.

Pinedes i alzinars; la resta de la superfície és ocupada per conreus, amb predomini del secà, sobretot oliveres, garrofers i ametllers. Al regadiu s’hi conreen hortalisses. Altres activitats: ramaderia (ovina, bovina, porcina i cabrum) i, per la proximitat de Palma, indústria (construcció, tèxtil i derivada de l’agricultura) i serveis. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al fons de la vall, i comprèn els barris de la Vila Vella, es Balladors i la Vila Nova. Església parroquial de Sant Pere, bastida a primers del segle XX sobre el temple primitiu del segle XIII.

Dins el terme hi ha el poble de s’Esgleieta i el casal de sa Granja d’Esporles, a part d’altres possessions.

Enllaç web: Ajuntament

Espirà de l’Aglí (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 26,77 km2, 36 m alt, 3.304 hab (2012)

Estès per la vall de l’Aglí, des dels primers contraforts dels massissos de Pena i de Talteüll fins a la plana rossellonesa, al peu de les Corberes, drenat també al sector nord-est del terme pel Ròvol.

La base de l’economia és l’agricultura, els conreus de regadiu són possibles gràcies a l’aprofitament de l’aigua de l’Aglí i a les capes freàtiques. El conreu de secà més important és la vinya, que produeix vi dolç natural denominat de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló. També hi ha explotacions de pedra calcària i hom extreu del llit de l’Aglí sorra i grava. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és a la plana dreta de l’Aglí; té l’origen en l’antic priorat d’Espirà de l’Aglí, l’església romànica del qual, renovada a la fi del segle XI, és l’actual església parroquial de Santa Maria.

Espirà de Conflent (Conflent)

12 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 6,03 km2, 347 m alt, 169 hab (2012)

(o ant: Espiranell) Situat entre el massís del Canigó i el riu Tet, ocupa part de les valls dels rius de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta) i d’un sector de la riba esquerra del Lentillà. El sud del terme és accidentat, amb rouredes i alzinars.

La vida econòmica es basa en l’agricultura, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, a més s’hi cultiven arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratges. Àrea comercial de Prada.

El poble és troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec; és remarcable, pel valor arquitectònic, l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), antiga església del priorat d’Espirà de Conflent, del qual es conserva també la casa prioral; hi ha restes de l’antic clos emmurallat (segle XIV). Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall.

Espadella (Alt Millars)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 11,96 km2, 294 m alt, 96 hab (2014)

(cast: Espadilla) Situat a l’aiguabarreig del riu de Vilamalefa, o d’Argeleta, amb el Millars, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El relleu és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà. La major part del territori, muntanyós, és improductiva.

Hi ha una petita central hidroelèctrica. Els limitats recursos agrícoles de secà són el garrofer, ja mig abandonat, les oliveres i la vinya i unes parcel·les de regadiu vora el riu. La terra és treballada en règim de conreu directe. La seva limitada economia ha provocat l’emigració vers la Plana, ja des de començament del segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars, dominat per l’església parroquial de la Circumcisió. Fou lloc de moriscs i després pertangué als ducs de Vilafermosa.

Enllaç web: Ajuntament

Eslida (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 18,13 km2, 381 m alt, 877 hab (2014)

Situat a la vall d’Artana, o riu d’Eslida; el coll d’Eslida (688 m alt) comunica la vall amb la conca del Palància; al vessant sud de la serra d’Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana. Terreny muntanyós.

Hi abunden les suredes, que han donat lloc a algunes petites indústries de la fusta. L’altra font de l’economia és el turisme interior; l’agricultura tradicional, de secà (olivera, vinya i garrofers), està en regressió. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població no ha parat de disminuir durant tot el segle XX.

La vila es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Eslida; l’església parroquial és dedicada al Salvador. Antic lloc de moriscs, participà en la rebel·lió de la serra d’Espadà (1526).

Enllaç web: Ajuntament

Escorca (Mallorca Tramuntana)

41 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 139,33 km2, 479 m alt, 241 hab (2014)

Ocupa una gran extensió de terreny des de la serra de Tramuntana, on és molt accidentat (puig Major, 1.443 m; puig de Massanella, 1.348 m; puig Roig, 1.002 m) fins a la costa, alta i escarpada, amb les cales de sa Calobra i Tuent. Està situat entre els termes de Sóller i Pollença. Hi abunden els avencs i les coves d’interès arqueològic. Pinedes, alzinars i pastures.

La vida econòmica es basa en el turisme, l’agricultura de secà (oliveres, cereals, fruiters i ametllers), la ramaderia (ovina i porcina) i l’explotació d’aigües. Àrea comercial d’Inca.

El centre del municipi es el nucli format entorn del monestir de Lluc, centre espiritual de Mallorca, que agrupa una gran part de la població, si bé el cap tradicional és l’antiga parròquia de Sant Pere d’Escorca.

El terme comprèn, a més, els antics llocs de Turixant, sa Calobra, Tuent, Almallutx, Sant Pau de So N’Amer i Cúber.

Enllaç web: Ajuntament

Escaró (Conflent)

4 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 15,21 km2, 881 m alt, 121 hab (2013)

Estès per la vall Marçana, a la dreta de la Tet. El terreny, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional (puig de les Tres Esteles i de la Segalissa).

Prop del coll de la Llosa hi ha un important grup de mines de ferro, que han deixat d’ésser explotades des del 1963. També hi ha mines de fluorita en explotació, un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la bastida d’Oleta. Limitada activitat agrícola de secà (arbres fruiters, vinya i pasturatges) i ramadera (ovins). Àrea comercial de Perpinyà. Els darrers anys la població ha minvat notablement.

El poble, esmentat ja el 876, és dividit en dos sectors: Escaró d’Avall i Escaró d’Amunt, situats als vessants orientals del coll de la Llosa, prop del torrent de l’Orri, a mig camí dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic, la qual fou reconstruïda el 1954.

El terme comprèn, a més, el poble d’Aituà.

Escaldes-Engordany, les (Andorra)

10 Respostes

Parròquia d’Andorra: 30 km2, 1.053 m alt, 14.395 hab (2011)

Situada al sud-est del Principat, a la vall del riu Madriu, al peu de la serra d’Enclar. Creada el 1978, forma pràcticament una conurbació amb el nucli de la capital, Andorra la Vella.

Agricultura del tabac i hortalisses. S’han extingit les indústries tradicionals del ferro i de la llana. Les fonts de riquesa actual es basen en el turisme (principalment per l’atracció dels esports d’hivern) i el comerç, causes del gran creixement demogràfic (és el segon nucli de població d’Andorra).

El cap del comú és la vila de les Escaldes. A més d’aquesta i del poble d’Engordany, la parròquia comprèn els barris del Vilar d’Engordany, Engolasters i el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d’Entremesaigües.

En són remarcables l’església de Sant Miquel d’Engolasters, romànica, la de Sant Romà dels Vilars, pre-romànica, la parroquial de Sant Pere Màrtir i alguns ponts romànics, com el dels Escalls.

Enllaç web: Comú