Arxiu de la categoria: Empreses

Danone SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1919 – )

Empresa alimentària catalana. Els seus orígens es remunten al taller artesanal d’Isidre Carrasco que el 1919 inicià la producció de iogurs. El 1923 es construí la primera fàbrica a Barcelona i el 1927 a Madrid.

Dos anys després fou creada la Societé Danone a París, la qual després d’un llarg procés de fusions s’integrà en la multinacional francesa BSN Gervais-Danone, constituïda el 1973 i dedicada fonamentalment a la producció de vidre i productes alimentaris.

El 1941 es constituí a Barcelona Danone SA, empresa amb capital majoritari català, i a partir del 1959 inicià un fort creixement que l’ha convertit en la primera empresa de l’estat en el camp dels derivats làctics.

La seva presència s’estén per nombrosos països de l’àrea occidental. La xifra de vendes de l’any 1980 fou de 15.280 milions de pessetes i donava feina a 3.135 empleats.

Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears

12 Respostes

(Barcelona, 1930 – )

(COAC)  Organisme professional. Constituït definitivament el 1931 amb el nom de Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. En fou el primer degà electiu Ricard Giralt i Casadesús. Comprenia, en principi, Catalunya, Balears, Aragó i la província de Logronyo; des del 1933 la seva àrea restà reduïda a les dues primeres zones.

La seva finalitat és d’obtenir un millorament de la construcció i, alhora, d’agrupar els arquitectes i defensar llurs interessos professionals. Fins al 1936 coexistí amb l’antiga Associació d’Arquitectes de Catalunya, i el 19 de juliol de 1936 el Sindicat d’Arquitectes de Catalunya substituí ambdues entitats.

La segona època s’inicià el 1939, amb la presidència de Francesc Guàrdia i Vial; el 1949 organitzà un concurs de projectes per a resoldre el problema de l’habitatge econòmic a Barcelona. El 1964 la junta presidida per Antoni de Moragas creà la Comissió de Cultura i l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny (AHUAD).

La seva biblioteca especialitzada conté 20.000 volums. Fins al 1935 publicà el “Butlletí del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears” i, des del 1944, “Cuadernos de Arquitectura”. Promou també edicions d’interès arquitectònic i urbanístic.

Enllaç web: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya

Col·legi de Cirurgia de Barcelona

17 Respostes

(Barcelona, 1760 – 1843)

Institució docent per a l’ensenyament de la cirurgia. Fundada per ordre reial, sota l’impuls i la direcció de Pere Virgili, segons el model del de Cadis. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat.

Virgili redactà els estatuts el 1764 (any que fou inaugurat oficialment), encara que des del 1761 ja funcionava en un edifici propi, d’estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l’Hospital de la Santa Creu, segons projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez. N’era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director. Una part dels títols que concedia eren equivalents als universitaris i controlava l’exercici de la cirurgia al Principat.

Aviat adquirí un gran prestigi, tant pels professors com pel tipus d’ensenyament, eminentment pràctic, possibilitat pel fet de poguer treball amb els malalts del mencionat hospital, i per la facilitat de practicar disseccions. Tenia alumnes interns. El Col·legi hagué de vèncer l’oposició dels metges, dels col·legis antics de cirurgians i de la Universitat de Cervera.

En dos períodes breus s’uní a la càtedra de Medicina Pràctica de l’Hospital de la Santa Creu: en 1799-1801, amb el nom de Col·legi de Cirurgia i Medicina, i en 1821-23, amb el nom d’Escola Especial de la Ciència de Guarir. El 1843 es convertí en Facultat de Ciències Mèdiques depenent de la Universitat de Barcelona.

A la fi del segle XIX es construí la nova facultat i l’hospital clínic, que fou restaurat el 1929; conserva l’amfiteatre anatòmic, amb una interessant taula de dissecció de marbre, obra de Joan Enric, i el cadirat, obra de Llorenç Rosselló.

Col·legi d’Advocats de Barcelona

36 Respostes

(Barcelona, 1832 – )

Corporació professional. Hi han de pertànyer els llicenciats en dret per a exercir a la ciutat de Barcelona. Instituïda per una cèl·lula reial. És instal·lat al Palau Casades, al carrer de Mallorca. Té una biblioteca especialitzada en temes jurídics de més de 150.000 volums. Des del 1895, conjuntament amb l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, instal·lada al mateix edifici, publica la “Revista Jurídica de Catalunya”.

A part les activitats professionals, com l’Escola de Pràctica Jurídica, té una Comissió de Cultura, que programa actes d’interès públic. El càrrec de degà, de lliure elecció com tots els de la junta de govern, ha adquirit un prestigi ciutadà. Té més de 3.500 col·legiats.

Catalana-Occident

Deixa un comentari

(Catalunya, 1864 – )

Empresa d’assegurances. El 1864 es constituí la Societat Catalana d’Assegurances Contra Incendis a Prima Fixa, la qual el 1948 adquirí la societat Occident i passà a denominar-se amb el nom actual. El 1963 es convertí en la primera asseguradora catalana i una de les més importants de l’estat.

L’import de les primes cobrades pel grup el 1984 fou de 18.371 milions de pessetes. Controla altres societat, al marge de les assegurances, com ara Odic -societat d’inversió mobiliària- i Baqueira Beret -explotació d’hostaleria i estació d’esquí a la Vall d’Aran-.

El 1984 constituí amb el Banco de Bilbao la Corporació General Asseguradora SA, que comportà la integració de les activitats asseguradores de Catalana-Occident amb les d’Aurora-Polar, filials del banc basc. El grup Catalana té el 60% de la nova Corporació.

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

19 Respostes

(Barcelona, 1967 – )

Corporació patronal. Resultant de la fusió de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona i de la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona, institucions que tingueren un paper destacat en la vida econòmica del Principat. La primera fou constituïda el 1886, i instal·lada a la Llotja, com a continuadora de la Junta de Comerç, Indústria i Navegació. En fou el primer president Manuel Girona i Agrafel. La segona fou creada el 1912.

A més de les funcions d’organisme consultiu de l’administració pública i de defensa dels interessos generals de les empreses, exerceix l’arbitratge comercial per mitjà del Consolat de Mar i el seu Consell dels Vint. Edita diverses publicacions, interessants per a l’estudi de l’economia catalana com són el “Boletín de Estadística y Coyuntura”, amb col·laboració amb les cambres de comerç catalanes i de les Balears, la “Memòria econòmica de Catalunya” (anual) i el butlletí “Catalunya exporta”. La biblioteca guarda un fons molt important per a la història econòmica de Catalunya.

Enllaç web:  Cambra de Comerç de Barcelona

Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona

14 Respostes

(Barcelona, 27 juliol 1990 – )

“La Caixa”  Institució creditícia. La primera de l’estat espanyol i la segona d’Europa per volum de dipòsits.

Resultà de la fusió de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. L’any 1991 adquirí el 25% de les accions de Catalana de Gas i el 1992 comprà l’Isbanc per fer-ne una banca convencional.

Inverteix en infraestructures diverses, en projectes socials i en institucions culturals (editorials, biblioteques, sales d’exposicions, museus, etc). Actualment té el nom comercial de CaixaBank.

Caixa d’Estalvis del Penedès

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 6 abril 1913 – 2013)

Entitat financera. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 18.312 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 308.181 milions, que la converteixen en la tercera caixa d’estalvis de Catalunya per aquest concepte.

L’estructura dels recursos crediticis és similar a la mitjana de les caixes catalanes, amb un pes menor de les cessions temporals de deute públic i una major importància dels dipòsits a termini, amb un cert pes del capital d’emprèstits.

Presenta una bona activitat creditícia i disposa d’una xarxa d’unes 260 oficines, amb una forta expansió els darrers anys.

L’any 2013 va ser integrada al Banc de Sabadell.

Caixa d’Estalvis de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1978 – 2009)

Entitat creditícia. Nom adoptat el 1978 per la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona -sota la presidència de Josep Tarradellas-, que havia estat fundada el 1926 per aquesta mateixa corporació per una iniciativa de Francesc Torras i Villà.

L’àmbit inicial d’aquesta primera caixa era la província però per acord del Consell d’Economia de la Generalitat republicana augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat.

El 1939 recuperà la seva antiga denominació, que es convertí en l’actual el 1978. Al final del 1984 era la tercera caixa d’estalvis catalana i la sisena de l’estat. La seva obra social és important.

El 2009 es fa fusionar amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa amb el nom de CatalunyaCaixa.

Barcino, Editorial

10 Respostes

(Barcelona, 1924 – )

Empresa editorial. Fundada pel filòleg i erudit Josep Maria de Casacuberta. Inicià les publicacions amb la col·lecció “Els nostres clàssics” (més de 100 volums publicats), a la qual seguiren “Enciclopèdia de Catalunya” i la “Col·lecció Popular Barcino” (més de 200 volums).

Altres col·leccions d’aquesta editorial: “Publicacions de la Revista”, “Biblioteca Verdagueriana”, “Biblioteca Renaixença”, “Biblioteca Folklòrica Barcino”, “Tramuntana” i “Biblioteca Algueresa”. Anteriors al 1936 i no represes després de la guerra civil són les col·leccions “Els clàssics del món”, “Col·lecció Sant Jordi” i “Antologia”.

Des del 1972, la Fundació Jaume I va fer-se càrrec dels projectes de l’editorial.

Enllaç web:  Editorial Barcino