(Catalunya, 1847 – 1861)
Organisme comercial i industrial. Nom adoptat per la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats del Cotó quan el camp de les seves activitats fou ampliat als sectors industrials de la llana, seda, metal·lúrgia, etc.
La Junta, presidida per Joan Güell, defensà la política proteccionista.
Fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç.
(Catalunya, 15 octubre 1936 – 14 agost 1937)
Organisme creat per decret de la Generalitat, amb l’objectiu d’organitzar i de promoure les relacions comercials amb l’estranger.
Era integrada per un representant de cada una de les conselleries de Finances, Agricultura, Proveïments i Economia.
La seva activitat a l’estranger fou intensa a través de les seves delegacions de Londres, París, Buenos Aires, Brussel·les i Praga.
Per decret del 1937 fou dissolta i substituïda per l’Oficina de Comerç Exterior, la qual també desaparegué quan el govern de la República es va fer càrrec de la direcció del comerç exterior.
(Barcelona, 1758 – 1847)
Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana. Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana.
Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI de Borbó. Carles III de Borbó en confirmà la creació (1760) i n’aprovà les ordenances (1763).
El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí (1767) en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques.
La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de Catalunya i s’esmerçà principalment en la millora de la indústria tèxtil; reclamà de l’estat una política proteccionista per a les manufactures catalanes, donà reglaments de fabricació i de premis i encoratjà la investigació de mètodes de manufactura, conreu, etc, amb premis i borses d’estudi. Assolí l’abolició de l’impost de la bolla (1769) i l’obertura dels Països Catalans al comerç americà (1778).
També féu una obra cultural important, com el patrocini de la tasca històrica d’Antoni de Capmany i, sobretot, la creació d’una sèrie d’escoles tècniques que supliren la manca d’universitat a Barcelona: de nàutica (1769), de taquigrafia (1775), de dibuix i belles arts (1775), de química (1805), de mecànica (1808), de física (1814), d’economia (1814), etc.
A partir del 1815, el paper de la Junta com a portaveu de la burgesia catalana començà a ésser substituït per altres institucions, però conservà una importància oficial considerable, fins a la seva desaparició.
(Catalunya, 13 juliol 1987 – 2000)
Organisme autònom de la Generalitat.
Juntament amb la Junta de Sanejament i la Direcció General d’Obres Hidràuliques, integra l’Administració Hidràulica de la Generalitat.
L’any 2000 juntament amb la Junta de Sanejament formaren l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
(Barcelona, 5 octubre 1923 – )
Editorial fundada per Josep Zendrera i Fecha.
S’ha distingit per la publicació de les sèries de l’oest nord-americà de Zane Grey i J.O. Curwood i de novel·la rosa (Pérez i Pérez, Maria Mercedes Ortoll, Luisa María Linares) i unes col·leccions infantils en català amb grans traductors i il·lustradors.
Des del 1939 ha donat més impuls a l’edició de biografies (Zweig, Ludwig), de llibres sobre muntanyisme i de viatges, a més d’una important producció infantil (sèries Enid Blyton, Tintín, etc), de la qual només una part és en català.
Enllaç web: Editorial Joventut
Sigla de l’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental (institut català creat per la UPC, 1992- ).
Sigla de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (empresa de la Generalitat catalana, 1985- ).
(Barcelona, 1978 – segle XX)
Empresa electrònica. El seu origen data del 1948 amb la creació d’Everest Ràdio pels germans Gómez Aparicio.
Fou una de les primeres empreses de l’estat que produí televisors (de la marca Inter) i altres productes electrònics a la seva factoria del barri de les Corts de Barcelona.
El 1978 fou adquirida per la multinacional alemanya Grundig i prengué el nom actual.
Primera empresa de l’estat espanyol en electrònica de consum, el 1980 ocupava 1.184 empleats.
(Barcelona, 1973 – )
(o Hospital Universitari Dexeus) Institució mèdica. Fundada pels germans Josep Maria i Santiago Dexeus i Trias de Bes.
Concebuda inicialment com una clínica obstetricoginecològica, amb el temps anà incorporant altres especialitats (traumatologia, pediatria, medicina interna, cirurgia general, cirurgia pediàtrica, neurologia i anestesiologia).
El 1998 disposava de 110 llits, 9 sales d’operacions i 3 sales de parts. Des del 1991 és un hospital docent adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Centre pioner reconegut internacionalment en els camps de l’obstetrícia, la ginecologia i la reproducció assistida. L’any 1984 hom hi realitzà amb èxit la primera fecundació in vitro de l’estat espanyol.
El 1997 el control majoritari de l’Institut passà a l’empresa nord-americana Columbia Healhtcare Corporation.
Enllaç web: Hospital Universitari Dexeus
(Sabadell, Vallès Occidental, 1947 – )
(ISP) Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell, per a la formació dels fills dels associats en els aspectes tècnic, econòmic i social.
Ha promogut la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa (1957), una escola de secretariat de la CICF i un Patronat d’Acció Social Ciutadana, destinat a crear centres escolars a les zones de suburbi.
Enllaç web: Institut Sallarés i Pla
Dades dels Països Catalans 