(Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – Barcelona, 2004)
Escultora. Ha destacat per les seves figures de terra cuita, de dimensions reduïdes.
Blay i Serra, Consol
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Blàvia i Codolosa, Francesc
(Lleida, 1853 – 1934)
Farmacèutic i botànic. Director de l’estació enològica de Seta (Llenguadoc).
Publicà Apuntes para una flora de Lérida (1888).
Blau, Pere
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Militar. Combaté a Sardenya el 1409, a les ordres de Martí I el Jove, que morí a la campanya.
Blau tornà a Barcelona pel desembre de 1409, trametent les peticions per rebre més ajut que formulava el cap d’operacions d’aleshores, Pere de Torrelles.
Blasco i Martel, Mentor *
Pintor català que es va popularitzar a França amb el nom de Blasco Mentor (1919-2003).
Bonnassie, Pierre
(Rinhac, Llenguadoc, 24 novembre 1932 – Tolosa, Llenguadoc, 14 març 2005)
Historiador medievalista. Ha dedicat una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana.
En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu de Xème à la fin du XIème siècle. Croissance et mutations d’une société (1975-76) (versió catalana: Catalunya mil anys enrera, 1979-81) estudià el procés de feudalització de la societat catalana.
Altres treballs de consideració són: Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale (1981) i, amb P. Guichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien, IXème au XIVème siècle (1982).
Blanques, Joan
(Perpinyà ?, segle XV)
Cònsol en cap de Perpinyà (1473). Partidari de mantenir la unió del Rosselló amb Catalunya, quan Joan II de Catalunya reeixí a emparar-se de Perpinyà.
És dubtosa la veracitat d’alguns autors segons la qual va dirigir la defensa de Perpinyà durant el setge de la ciutat per les tropes del rei Lluís XI de França (1474-75), sacrificant la vida del seu fill, presoner dels francesos. Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja no era, com hom ha pretès, cònsol de Perpinyà.
Blanes i d’Évrad, Joan Esteve de
(Perpinyà, 1702 – 1764)
Segon marquès de Millars. Fill i hereu d’Esteve de Blanes i de Planque. Fou comissari de la noblesa del Rosselló (1749-59).
La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència.
Blanes -varis bio-
Francesc Berenguer de Blanes (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1463 sostingué dures bandositats amb Lluís Crespí de Valldaura. Lluità a favor de Joan II a la guerra civil catalana. El 1466 manava algunes naus reials que perseguiren d’altres de la Generalitat i les obligaren a refugiar-se a Marsella. Fou lloctinent del monarca a Mallorca.
Guillem de Blanes (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fou cap de la casa de l’infant Joan, el futur Joan I de Catalunya, tan bon punt fou creada aquella, en concedir-se al príncep nou nat el títol ducal de Girona. Demostrà un gran zel en el seu càrrec.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè en ser creat l’orde (1218), segons la relació existent d’aquell fet. Seria el primer màrtir de l’orde.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1394 intervingué com a diplomàtic a les negociacions empreses amb el comte de Foix. Fou un dels assistents a les Corts de Barcelona que demanaren al rei Martí I l’Humà, el 15 d’abril de 1410, la designació d’un successor per al cas de morir sense fills. Casat amb Blanca de Palau, foren els pares de Francesc, Jofre i Ramon de Blanes i de Palau.
Blanch i Sisó, Enric
(Catalunya, segle XIX – Girona, 1869)
Historiador. Vinculat a terres lleidatanes, escriví el volum corresponent a Lleida Crònica de la província de Lleida (1868) per a la Història d’Espanya que dirigia Gaietà Rossell.
Blanch i Piera, Josep
(Barcelona, 1849 – 1909)
Metge i polític. Defensà l’ideari regionalista. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona. Col·laborà a la premsa catalana, especialment a “La Renaixença”.
Era coneguda la seva especial aptitud per a recitar. Fou sovint lector públic dels poemes premiats a la festa dels Jocs Florals.
