(Girona, 1827 – 1874)
Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona.
Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc.
Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.
(Barcelona, 1951 – )
Alpinista. Cap de l’expedició catalana que assolí l’Everest el 1985 i autor d’Hem fet el cim, el llibre que recull el testimoni d’aquesta experiència.
El 1993 fou nomenat president del Centre Excursionista de Catalunya.
Religiós caputxí català, més conegut per Evangelista de Montagut (1883-1968).
(Illes Balears, segle XIX – Barcelona, 1891)
Escriptor. Exercí el periodisme a San Francisco (Califòrnia). Establert a Barcelona, publicà algunes obres de vulgarització i traduccions.
Exercí la direcció d’algunes produccions editorials d’importància.
(Tarragona, 1620 – 1672)
Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d’honor de Felip IV.
Va deixar escrita una història eclesiàstica de l’arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana.
(Catalunya, segle XV)
XXVII Abat perpetu de Santes Creus, elegit el 1436.
Fou comissari general del Cister.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Ponç V d’Empúries i de Marquesa de Cabrera.
A la mort del seu pare, el 1313, n’heretà 20.000 sous.
(Itàlia, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Fou la primera muller de l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries, fill del rei Jaume II de Catalunya. S’hi casà el 1327 i li donà una filla, Blanca d’Empúries.
Després de la seva mort, el seu marit tornaria a casar-se (1337) amb Maria Álvarez de Xèrica.
(Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de l’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries, que era el més petit dels fills mascles de Jaume II de Catalunya, i de Blanca de Tarent.
Fou la primera muller d’Hug II de Cardona, vescomte de Cardona. Li donà una filla, Beatriu de Cardona, que anys després es casaria amb el comte Pere II d’Urgell.
Després de la seva mort, el seu marit es casà encara dues vegades.
(França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Comtessa de Pallars. Germana de Roger Bernat IV, vescomte de Castellbó.
Es casà amb el comte Hug Roger II de Pallars, el qual, en morir (1416), li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló.
El 1432 el seu nét, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d’apoderar-se de les seves rendes.
