(Catalunya, segle XVI)
Franciscà. Dugué a terme una notable acció social a Lleida (vers 1558-60), a Perpinyà i a d’altres poblacions catalanes amb la fundació i la reorganització de cases d’orfes.
Càrdenes, Joan de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Cardellach, Miquel
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Montserrat, Bages, 1819)
Monjo benedictí. Entre les seus escrits hi ha composicions de música sacra.
Era violoncel·lista.
Cardellà i Crusells, Joan
Carceller i Núñez, Andreu
(València, 1894 – Barcelona, 1969)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.
Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.
Carbonell i Tries, Jordi
(Perpinyà, 8 març 1920 – 4 agost 2013)
Escriptor. Professor de català de la JAEC, ha impartit cursos nocturns de llengua catalana per a adults a Perpinyà.
Novel·lista de llenguatge senzill i acurat, ha publicat Un home qualsevol (1979, premi Sant Jordi 1978), La traició (1980), …li tiri la primera pedra (1985, premi Pous i Pagès 1981), I després d’aixó, què? (1982), La cinquena dimensió (1983), El cant de les sirenes (1985) i L’or dels altres (1986).
Carbonell i Anton, Francesc de P.
(Barcelona, segle XIX – 1886)
Advocat i polític. Fou professor d’idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d’una obra didàctica per aprendre l’alemany.
Publicà crítiques musicals, especialment al “Diario de Barcelona”.
Fou diputat provincial.
Carbonell -varis bio-
Andreu Carbonell (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII) Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.
Climent Carbonell (Catalunya, segle XV) Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.
Guillem Carbonell (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.
Joan Carbonell (Catalunya, segle XIV) Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.
Jordi Carbonell (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759) Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.
Josep Carbonell (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? ) Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.
Miquel Carbonell (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.
Vicent Carbonell (Alcoi, Alcoià, segle XVII) Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.
Caramany, Ponç de -varis-
Ponç de Caramany (Rosselló, segle XIV) Cavaller. El 1327 acompanyà a Barcelona Jaume III de Mallorca, perquè aquest hi retés el vassallatge acostumat.
Ponç de Caramany (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
Caramany, Francesc de
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1392 participà a la gran expedició a Sicília. Fou un dels assistents al parlament català de l’Interregne (1410-12).
Figurà entre els qui protestaren per la reunió de l’assemblea a Barcelona, que contravenia la convocatòria primitiva, feta per a la vila de Montblanc.
Caralps, Manuel
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Vic, Osona, després 1747)
Frare dominicà. El 1704 fou prior del convent de Vic, on vivia encara el 1747.
Publicà diverses obres de caràcter religiós i algunes disposicions relatives a l’orde.
