(Barcelona, segle XIV)
Metge. Professor a la universitat de Montpeller, aconseguí de Carles II de Navarra, senyor de Montpeller, d’implantar-hi obligatòriament l’estudi pràctic de l’anatomia directament sobre el cos dels ajusticiats (1377).
Metge de Joan I de Catalunya, aquest li regalà, el 1387, una casa a Barcelona per haver-lo guarit.
(Catalunya, segle XIV)
Diplomàtic. El 1370 fou enviat a Atenes, amb Bernat del Rei, per la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III el Cerimoniós, per a prendre possessió nominal dels ducats d’Atenes i Neopàtria.
Encara que aquesta missió tingué efectes bastant efímers, resultà important per a la sobirania efectiva de la corona catalano-aragonesa sobre aquells territoris.
(Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1808 – Monte Muro, Navarra, 1874)
Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina. Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49).
Intervingué en la liquidació de la Segona Guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (maig 1849).
Veure> Josep de la Concepció “El Tracista” (arquitecte i religiós català, 1626-90).
(Catalunya, segle XV)
Militar. Capità de les forces de la Generalitat durant la guerra contra Joan II.
El 1464 fou assetjat a Alforja per les tropes reialistes de Pero d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, molt superiors en nombre a les seves. Hagué de capitular davant d’ells, però després de fer prometre a l’enemic el respecte als privilegis de la població.
Pere Antoni Comte (Vic, Osona, segle XVIII – 1818) Compositor. Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia. És autor d’un cèlebre Te Deum (1814) per a quatre veus reals, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino, anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII de Borbó.
Rafael Comte (Catalunya, segle XVIII) Compositor. Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sots-mestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794. La seva producció comprèn 80 obres: misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magnificats i nadales.
(Girona, segle XV – València, 1506)
Arquitecte. Participà en la construcció de la catedral de València. La seva obra més notable fou l’edifici de la Llotja d’aquella ciutat (1482-98), inspirat en el de Palma de Mallorca.
L’any 1498 va començar l’edifici del Consolat de Mar de València.
(Barcelona, 1857 – 1901)
Taquígraf i periodista. Estudià l’escriptura taquigràfica en català.
Realitzà una bona tasca de divulgació cultural des de la presidència del Cercle de la Joventut Mercantil.
(Barcelona, 1872 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Es dedicà sobretot a l’escenografia i a la il·lustració de llibres.
