(Provença, França, vers 1093 – França, vers 1163)
Dama. Filla de Gilbert I de Millau i de Gerberga de Provença, i germana de Dolça I de Provença, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Es casà amb Ramon I dels Baus (1116). Posteriorment, ella i el seu marit s’aliaren amb els comtes de Tolosa i amb els emperadors d’Alemanya en contra de Ramon Berenguer III.
(Catalunya, segle XI)
Dama. Fou muller del comte Guillem II de Pallars Sobirà, mort devers el 1035.
Fills seus foren Bernat I i Artau I Miró, successivament comtes de Pallars Sobirà.
(Girona, segle XVII – Valladolid, Castella, segle XVII)
Framenor. Excel·lí com a predicador. Li foren publicats alguns sermons. Deixà inèdits d’altres escrits.
Fou dues vegades provincial de Catalunya i també qualificador del Sant Ofici.
(Catalunya, segle XIV)
Religiós carmelità. A instàncies de l’infant Jaume, comte d’Urgell i vescomte d’Àger, féu una versió catalana del De regimine Principum, d’Egidi Romà amb el títol de Llibre del regiment dels prínceps.
(Rosselló, segle XIV)
Diplomàtic. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. Se sotmeté arran de l’ocupació de 1344.
El seu principal servei fou l’ambaixada prop d’Alfons IV de Portugal, el 1347, tot just després de restar vidu el rei Pere de Maria de Navarra.
Convingué el nou matrimoni del seu sobirà amb la infanta Elionor de Portugal, filla d’Alfons. La boda se celebrà a Barcelona pel novembre de 1347.
(Catalunya, segle XV)
Abat de Poblet (1478-80). A la mort del rei Joan II el Sense Fe, tingué cura del cerimonial fúnebre i l’enterrament del monarca.
Renuncià al càrrec el 1480.
(Barcelona, segle XIV)
Arquitecte i escultor. Dirigí la construcció del claustre gòtic de Sant Feliu, a Girona. L’obra hagué de ser enderrocada poc després, per necessitats defensives, ja que comprometia la vigilància del perímetre de la Força.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1844 – Terol, Aragó, 1896)
Eclesiàstic. Fou canonge de Barcelona (1881). El 1894 fou consagrat bisbe de Terol, on impulsà obres benèfiques.
Publicà un Manual novísimo de piedad i una traducció del Kempis.
(Valls, Alt Camp, segle XIV – 1383)
Ciutadà. Morí lluitant contra els homes del comte de Prades, que imposaven a la vila el poder d’Elionor de Prades, ex-reina de Xipre i germana del comte.
(Barcelona, segle XIV)
Banquer. Amb Pere Pasqual creà un banc privat a Barcelona; el col·lapse econòmic d’altres bancs (com el de Pere Descaus i Andreu d’Olivella) i la crisi econòmica de 1381-83 en provocà la fallida.
