Pere Font (Bescanó, Gironès, segle XVI – Catalunya, 1614) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. És autor de treballs ascètics.
Pere Font (Catalunya, segle XVIII – Pedralbes, Barcelona, 1805) Frare franciscà. És autor d’algunes obres piadoses.
Joan Font (Catalunya, segle XV) Il·luminador. Fou rector de Riudoms (Baix Camp). És autor d’una excel·lent còpia del Liber collationum de sant Cebrià, obra realitzada el 1432-33.
Joan Font (Catalunya, segle XVI) Arquitecte. Entre les seves obres figuren el portal de sant Joan de la catedral de Vic, començat el 1574, i el campanar de Santa Maria de l’Aurora, a Manresa (1584).
Joan Font (València, segle XVII) Notari. És autor d’un pla d’irrigació del riu Xúquer publicat el 1628 i reeditat el 1815.
(Piera, Anoia, 1576 – Barcelona, 1622)
Religiós jesuïta. Fou bon predicador i autor d’obretes piadoses en castellà i llatí.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1809 – Barcelona, 8 març 1875)
Pedagog. Dirigí les Escoles Nacionals de Lleida i de Barcelona.
Escriví obres destinades a facilitar l’ensenyament de l’idioma castellà a Catalunya.
(Cardona, Bages, segle XVII – 1664)
Religiós. Fou prior i després abat del monestir de Sant Benet de Bages.
Destacà pels seus coneixements musicals.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Militar. El 1313 tenia el comandament efectiu de les forces catalanes destacades a Tunísia després de la pau i l’aliança establertes per Jaume II el Just.
(Illa, Rosselló, segle XVII – Catalunya Nord, 1664)
Religiós agustí. Fou prior dels convents de Girona i de Perpinyà. Entre altres càrrecs, ocupà el de vicari provincial del Principat de Catalunya.
Fou filòsof i teòleg de mèrit, i ensenyà aquestes disciplines a diversos convents de l’orde.
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. És autor d’un Angelicus tractatus phisicus (1702), que es conserva manuscrit.
(Catalunya, segle XI)
Eclesiàstic. Fill del vescomte de Barcelona Geribert i d’Ermengarda de Barcelona i germà del famós Mir Geribert.
Era senyor del castell de Port, a Barcelona. El deixà al nebot Guillem, fill de l’esmentat Mir Geribert.
(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)
Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:
Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.
