(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1743)
Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Girona (1717-35) i autor d’unes vuitanta obres religioses per a veus i instruments.
Gas, Josep
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Garsenda I de Forcalquier
(Forcalquier, França, 1180 – vers 1242)
Comtessa de Forcalquier (1209). Filla de Renyer de Sabran i néta i hereva de Guillem VI de Forcalquier.
Es casà (1193) amb el comte Alfons II de Provença, i a la mort d’aquest (1209) transferí a Ramon Berenguer V de Provença, fill seu, el comtat de Forcalquier. Posat aquest sota la tutela del rei Pere I de Catalunya, Garsenda es retirà al monestir de la Cella.
És coneguda la relació amorosa que tingué amb el trobador Elies de Barjols, i ella mateixa és autora d’algunes poesies amoroses.
Garsenda de Provença
(Provença, França, segle XIII – 1268)
Dama. Filla d’Alfons II de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Garsenda de Forcalquier. A la mort del seu pare (1209), ella era de poca edat.
Es casà, temps després, amb el vescomte de Bearn Guillem II de Bearn, el qual morí a la conquesta de Mallorca. Fill d’aquest enllaç seria el comte Gastó VII de Bearn, amb nom del qual Garsenda s’ocupà de la governació del comtat. En restar vídua, el rei Jaume I el Conqueridor prengué a favor d’ella diverses mesures de protecció econòmica.
Fins al 1247 fou partidària dels anglesos en la lluita d’aquests contra França. Havent canviat de partit, el seu fill caigué presoner dels anglesos i fou alliberat gràcies a la reina Elionor, muller d’Enric III d’Anglaterra, que era neboda de Garsenda.
Garsenda de Besalú
(Catalunya, segle XI – Narbona, França, segle XI)
Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.
Garsenda de Narbona i de Barcelona
(Narbona, França, segle X – Tolosa, França, segle X)
Filla de Riquilda de Barcelona i d’Odó I de Narbona. i néta, per tant, de Guifre II Borrell de Barcelona.
Es casà amb Ramon Ponç de Tolosa. De l’enllaç nasqué Guillem Tallaferro.
Garriga i Miranda, Rupert
(Saragossa, Aragó, 1854 – Barcelona, 1928)
Banquer. Fill de Manuel Garriga i Nogués i cosí de Josep Garriga i Roig, que adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.
Fou el pare de Pilar Garriga-Nogués i Coll (Barcelona, 1881 – 1972) Es casà amb el seu cosí germà Josep Garriga i Roig.
Garriga i Lliró, Josep
(Barcelona, 1855 – 1898)
Periodista i poeta. Col·laborà activament a la premsa catalana del seu temps: “La Renaixença”, “La Bandera Catalana” (1875) i “Revista Catalana”, apareguda a Manresa del 1880 al 1882.
Garreta i Fusté, Mateu
(Prats de Lluçanès, Osona, 26 abril 1866 – Reus, Baix Camp, 24 abril 1925)
Lingüista. Des del 1909 dirigí l’Institut de Reus, on era catedràtic de llatí.
El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.
Garreta i Camprubí, Melcior
(Prats de Lluçanès, Osona, 1824 – 1907)
Compositor. És autor d’un Missa de Rèquiem, una Missa de Glòria i altres obres d’inspiració religiosa.
Garreta, Jaume
(Catalunya, segle XVII)
Vidrier. Realitzà, el 1649, unes vidrieres per a la catedral de Vic.
