(Granollers, Vallès Oriental, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Escriptor. És autor del poema titulat L’aplec del Remei.
El 1913 estrenà l’obra La reina de la festa, editada el 1921. Escriví també d’altres obres teatrals.
(Girona, segle XVII – Leucata, Llenguadoc, 1637)
Mercader. Era clavari del banc municipal. Figurà com a alferes a la companyia de la ciutat mobilitzada per participar a la campanya del Rosselló.
Durant el setge de Leucata (1637) salvà la bandera de la ciutat de caure en mans enemigues. Morí en aquella acció de guerra.
(Lleida, 1842 – segle XIX)
Compositor. Fou mestre de capella a la catedral de Lleida.
Compongué música religiosa.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)
Músic. Successor de Marcià Albareda com a mestre de capellà de la catedral de Barcelona.
És autor de nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, nadales de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors.
Pseudònim de l’escultor francès Joan Llorens i Gardy (1938- ).
(Artà, Mallorca, 16 octubre 1885 – 1975)
Farmacèutic i naturalista. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà. Estudià la flora i els insectes de Mallorca.
Publicà, entre d’altres obres, Contribució a la flora balear (1905-49), Insectes de Mallorca (Artà i Capdepera) (1907) i Els Limonium de la península d’Artà (Mallorca) (1974).
Nom sencer del dibuixant i caricaturista català Joan Junceda (1881-1948).
(Barcelona, segle XIX)
Pintor, escultor i gravador. En pintura sentí preferència pels temes històrics.
Com a escultor destacà pels seus treballs sobre vori, com els dos crucifixos presentats a l’Exposició de Belles Arts de Saragossa de 1868.
(Barcelona ?, segle XIX – segle XX)
Escriptor. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch, preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana (1932), amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu.
(Palma de Mallorca, 22 octubre 1949 – )
Artista plàstic. Es formà en el camp de la història i de la teoria de l’art. Després s’inicià en la pràctica conceptual, i és una de les figures importants de l’art contemporani espanyol des que exposà per primer cop el 1972.
Creador de happenings i environments, més endavant es decantà per la pintura, de caràcter figuratiu i amb influències de l’art primitiu, que el situà amb èxit dins el mercat artístic internacional.
Ha estat professor ajudant de la Universitat de Barcelona i ha publicat alguns treballs de recerca.
