(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)
Framenor. Fou catedràtic a la universitat de Mèxic i cronista del seu orde en aquell país.
És autor d’escrits filosòfics.
Homeres, Bonaventura
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Homdedeu i Bonet, Frederic
(Barcelona, 1861 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 abril 1908)
Escultor. S’establí a Mèxic, on esculpí diversos monuments i fou professor a l’Escuela Nacional de Bellas Artes.
Homdedéu, Pere
(Tarragona, segle XV – Catalunya, segle XVI)
Pintor. En 1520 realitzà per a la seu de Lleida un retaule de Sant Joaquim i Santa Anna.
Hiyya ben Sélomó Habib
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Talmudista jueu, contemporani de Selomó ibn Adret.
Escriví una obra sobre lleis rituals titulada Sulhan Selomó, d’escassa importància.
Híxar i de Navarra, Pere Ferrandis d’
(Aragó, segle XIII – després 1323)
Segon senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Pere Ferrandis d’Híxar. Serví Jaume II el Just en l’ocupació de Múrcia, assistí a les vistes d’Agreda, on s’acordà la divisió d’aquest regne (1304), i acompanyà el sobirà a la conquesta d’Almeria (1309).
Després d’un viatge a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis d’ambdós estats (1316), ingressà a l’orde de predicadors (1319-20).
Heretà la baronia el seu fill Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.
Híxar i de Centelles, Joan Ferrandis d’
(Aragó, vers 1384 – 1454/58)
Sisè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía. Traí la causa de Jaume II d’Urgell (parlament d’Alcanyís, 1411) i el combaté a Balaguer (1413), motiu pel qual fou recompensat.
Alfons IV el Magnànim el nomenà virrei de Nàpols, on pacificà la Calàbria (1421). Assistí a les corts de Terol (1428) i es beneficià de la confiscació dels béns del rebel comte de Luna (1430-33).
Actuà de mitjancer entre Joan II el Sense Fe i Carles de Viana (1452) i engrandí el seu patrimoni amb els senyorius de Lécera, Vinaceite i Belchite.
El seu fill i successor fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera.
Híxar, Violant d’
(Aragó, segle XIV – segle XV)
Dama. Era filla de Pere Ferrandis d’Híxar.
Es casà amb el vescomte Jofre VI de Rocabertí. S’hi prometé el 1395. Restà vídua el 1403. Fills seus foren el vescomte Dalmau VIII i Jofre de Rocabertí.
Híxar, Pere Ferrandis d’ -s. XIV/XV-
(Aragó, segle XIV – segle XV)
Fill de Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó, quart baró d’Híxar. Fou comanador de Montalbà.
El 1397, tot just arribat al país Martí I l’Humà, fou un dels qui el visitaren a Badalona formant part de la delegació aragonesa. El 1404, per procurador, era representat a les corts generals de Maella. El 1410 era partidari d’Antonio de Luna.
Assistí l’any següent al Parlament d’Alcanyís, durant l’Interregne, i també a les corts de Saragossa de 1412, les primeres de les presidides pel nou rei Ferran I d’Antequera.
Híxar, Pere Ferrandis d’ -s. XIII-
(Aragó, 1245/49 – Catalunya ?, 1297)
Fill natural de Jaume I de Catalunya i de Berenguera Ferrandis. El seu pare el nomenà almirall (1263-64), lloctinent a València (1266-67) i senyor d’Híxar (1268), i el seu germanastre, Pere II el Gran, el nomenà procurador reial del Regne de València (1286-91).
Es destacà en la defensa de la frontera murciana (1273), en la repressió de la revolta dels sarraïns valencians (1276), en la conquesta de Sicília (1282), en la lluita contra la invasió de Catalunya per les tropes de Felip l’Ardit de França (1285) i en els conflictes de la Unió (1284-87).
Fou el pare de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra.
Hixa, Abraham ben
(Barcelona, 1070 – 1105)
Geògraf i astrònom. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.
Publicà diversos tractats científics i filosòfics. Era influït per Plató.
Sembla que dirigí a Barcelona el centre de traductors de llengües orientals.
